Ensenyar i motivar els alumnes del segle XXI. Noves tecnologies, més oportunitats - Xavier Camí Pericó

Xavier Camí Pericó - Direcció Centre d' estudis STUCOM

Transcorreguda la primera dècada del nou segle, el sector de l'educació entra de ple al debat sobre l'aplicació de les noves tecnologies en l'àmbit educatiu. Les noves tecnologies ofereixen oportunitats fins ara desconegudes al sector i se'ns planteja la necessitat d'aplicar-les amb la finalitat de potenciar l'aprenentatge i la motivació dels alumnes. Ara bé, reflexionem sobre alguns aspectes:

Punt de partida: tecnologia vs. metodologia pedagògica. En l'àmbit de la producció, els canvis tecnològics en els processos productius aconsegueixen una major eficiència en l'elaboració del producte, és a dir, s’obté la mateixa fabricació a un cost marginal inferior.

Avui dia, ningú no posa en dubte que la inversió en R+D és fonamental per a potenciar que aquests canvis tecnològics es produeixin i, per tant, per aconseguir uns millors resultats a llarg termini. Si traslladem l'exemple al nostre sector, observarem que aquesta mateixa teoria no s'ha aplicat, com a mínim de manera generalitzada, en l'educació, per bé que existeixin clars paral·lelismes.

De fet, podríem substituir els termes «tecnologia» per «metodologia» o «pedagogia emprada a les escoles» i «eficiència productiva» per «aprenentatge o resultats acadèmics dels nostres alumnes» i afirmar que, si les institucions educatives apostem per la innovació educativa -i això inclou l'aplicació de les noves tecnologies-, podrem aconseguir millors resultats en el procés d'aprenentatge dels alumnes.

Els temps canvien i els nostres alumnes també. L'era digital

La nostra societat és líquida, ràpida i canviant. Tot va de pressa, tot urgeix. Per què? Perquè tenim les eines que ens permeten accedir a tot, en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Buscar informació ara, escoltar música ara, connectar amb amics, veure les seves fotos o parlar-hi, tot de manera immediata. I si ho podem tenir ara, per què hem d’esperar? Vivim a l'era digital. Els adults partim de referències tecnològiques com el televisor, el telèfon, el fax i l'ordinador personal sense connexió a Internet. Som massa conscients dels canvis tecnològics que s'estan produint al nostre voltant, i sovint la nostra condició humana i l'edat ens fan ser reticents a acceptar aquesta tecnologia i a fer-la nostra.

Tanmateix, quines seran les referències tecnològiques dels nostres alumnes? Uns equips informàtics més potents, videojocs increïbles, llibres digitals, Google, Youtube, Facebook, Tuenti, Twitter, l’Iphone... i això tot just acaba de començar.

La utilització d'aquestes tecnologies està potenciant aptituds i habilitats en els joves inexistents en anteriors generacions i possiblement n’està minvant d’altres que considerem imprescindibles i que, lògicament, caldrà potenciar mitjançant l'educació.

Si copsem aquesta nova realitat, continuarem pensant que podem emprar la mateixa pedagogia que hem utilitzat durant les darreres dècades? Es pot motivar un alumne del s. XXI de la mateixa manera que calia suscitar l’atenció d’un alumne del s. XX? Cal promoure canvis metodològics en l'educació? Quin serà l'entorn laboral dels nostres alumnes? Els centres educatius hem de ser conscients que els alumnes que ara comencen l’educació secundària estaran en disposició de treballar una vegada acabats els estudis superiors, l'any 2020, i que ho faran aproximadament fins l'any 2060, amb el permís de les regulacions pertinents en matèria de jubilació.

A aquests joves els ha tocat jugar en l'era digital, però també els tocarà crear, dissenyar, treballar i consumir en la mateixa era i, per aquest motiu, hem de vetllar per la seva «e-competència», és a dir, potenciar les seves competències digitals i, per tant, la seva alfabetització digital. Han de ser competents en l'aplicació de les noves tecnologies per tal que aquestes eines els permetin desenvolupar-se amb facilitat en un entorn laboral complex i canviant. Al segle XXI, ser «e-competent» serà una condició necessària però, desgraciadament, no suficient.

Conclusió

No hi ha dubte que les noves tecnologies ja estan generant inquietuds en el sector educatiu. Si bé és cert que en la majoria de centres educatius s'estan duent a terme inversions en tecnologia, moltes vegades aquestes iniciatives es fan sense una planificació prèvia i sense uns objectius pedagògics clars.

Al meu entendre, aquest nou escenari que ens presenta l'era digital ens brinda l'oportunitat de realitzar una profitosa transformació en matèria d'educació. Es tracta d’una transformació que cal que duguem a terme amb planificació, formació, inversió i determinació però, al mateix temps, amb prudència i seny, atès que la finalitat d’aquesta iniciativa ha de ser millorar els resultats obtinguts i no aconseguir-ho seria, per tant, un fracàs rotund.

D'altra banda, no fer res no és una opció vàlida. Si els professionals del sector no afrontem aquesta realitat, estarem ajornant el problema i el handicap entre els alumnes i els docents serà cada vegada més gran.