Preparar l’oci estival
Emma Bellver
(Pediatra)
No hi ha dos nens iguals per més que tinguin la mateixa
edat i, com ja hem dit, com més s’ajustin a les preferències del nen les
activitats que farà, amb més ganes i amb més predisposició serà partícip de l’experiència,
i millors resultats obtindrem quant a la satisfacció i l’adquisició de
capacitats noves.
Arriben les vacances escolars. Els pares que hem de
treballar ens enfrontem a la missió de trobar alguna activitat perquè es
distreguin els fills fins que puguem començar les vacances familiars. Encara
que tinguem fills preescolars o adolescents, sí que és clar que no podem deixar
que consumeixin el temps davant del televisor, perquè s’avorriran terriblement i
perquè existeixen moltes altres possibilitats lúdiques que suposen també aportacions
a nivell educatiu o humà.
Hi ha múltiples ofertes segons l’edat, les preferències
personals de cada nen i les possibilitats econòmiques dels pares. Per als més
menuts, les opcions "de sempre" continuen sent els avis, els cangurs
o els cursets d’estiu que ofereixen la immensa majoria de centres d’educació
infantil. El parc, en hores de no gaire calor, els passejos o els jocs a casa
amb adults competents en la cura dels nens fan que els nens passin de manera
bastant entretinguda aquestes setmanes que separen el finals de les classes i l’inici
de les seves vacances amb la resta de la família.
Als centres infantils, acostumen a dedicar els dies a
activitats diferents, algunes de reforç de l’aprenentatge del curs i altres lúdiques.
És molt freqüent que es facin manualitats que distreuen i que proporcionen
"petits tresors" per ensenyar a casa: dibuixos, pintures, ninots de
fang o de plastilina, caretes, flors… Molts centres disposen, a més a més, de
petites piscines de plàstic perquè la canalla es remulli en algun moment i,
malgrat que dediquen més temps a posar-se el banyador la crema solar que a banyar-se, els sembla la
millor part del dia amb diferència.
A partir dels 5 o 6 anys, molts nens i nenes prefereixen activitats
amb més moviment. Els cursos d’estiu d’algunes escoles es complementen amb la
natació en grups petits, excursions a diversos llocs i una gran varietat d’activitats
esportives durant el dia. Es combinen la destresa manual i intel•lectual amb
força activitat física, que és el que més agrada a aquestes edats.
Una altra opció la tenim als campaments d’estiu. L’edat
ideal per enviar un nen a campaments o a colònies depèn dels pares i del nen,
fins i tot de si es tracta del primer fill o si ja té germans que hi van o que
hi han anat. Hem de valorar si el nen està preparat per dormir fora de casa,
acompanyat d’altres nois i sense la mirada dels pares, perquè no és bo forçar-lo,
i l’èxit de l’adaptació al campament i que vulgui repetir l’any següent depenen
en gran mesura del fet que s’hi senti còmode i que valori l’experiència de
manera positiva.
Una bona edat és al voltant dels 7 o 8 anys, ja que
acostumen a haver dormit en alguna ocasió a casa dels cosins i dels amiguets i
no suposa "un trauma" sortir de casa. Els experts en educació pensen
que aquest tipus d’activitat proporciona maduresa al nen i l’ajuda a obtenir
una autonomia, una independència i una autoestima més grans. Així mateix,
compartir uns quants dies amb altres nois fomenta el companyonia, la generositat
i l’aprenentatge de valors relacionats amb la convivència. Perquè l’experiència
sigui profitosa, es recomana de valorar i escollir el tipus d’activitats que es
faran, la distància de casa al centre i altres factors, tenint en compte l’opinió
i les preferències del nen. Parlar dels detalls en família abans d’anar-se’n
garantitza una adaptació millor a l’entorn nou, al qual, de vegades, els pares tenen
les visites i les trucades telefòniques limitades durant els dies que duri l’estada
per no provocar interferències del tipus "vull tornar a casa amb tu"
en sentir la reconfortant veu familiar.
Hi ha tota una sèrie de requisits que els campaments o
les colònies haurien de complir per garantir la seguretat dels fills que, al
cap i a la fil, és el que més ens preocupa als pares. Una cosa és pretendre de ficar-los en una bombolla i una
altra és no prendre les mesures de precaució adequades. Hauríem de:
• Saber que el centre al qual seran els nens disposa de
tots els permisos, els certificats sanitaris i les mesures de seguretat
pertinents
• Conèixer les característiques i les competències de les
persones que estaran a càrrec dels xiquets
• Conèixer la planificació de les activitats i les sortides
o excursions previstes
• Tenir constància que les activitats considerades de més
risc disposen de la supervisió i de les mesures tècniques adequades
• Assegurar-nos que disposen de material de primers
auxilis i de personal sanitari qualificat que pugui atendre qualsevol urgència
que es presenti
• Poder posar-nos en contacte els uns amb els altres amb facilitat
• Tenir present que, en el cas dels més petits, hi ha
persones (de vegades són els mateixos nois més grans amb més experiència) que s’encarreguen
de facilitar la seva adaptació i d’"acompanyar-los" perquè se sentin
més integrats.
