Tot menysteniment pot ser
un assetjament.
Amb aquest inici volem deixar molt clar que, des del
nostre punt de vista, tota acció o omissió davant una altre persona
que no tingui en compte la seva dignitat d'ésser humà, pot ser un
assetjament. Tota acció o omissió que falti el respecte a una
persona per qualsevol de les seves circumstàncies, pot ser un
assetjament.
I comencem sovint per
posar una etiqueta a l'altre, la que necessitem per classificar les
coses i les persones. Les persones som inclassificables, úniques i
irrepetibles. Com deia l'acudit: “Hi ha dos tipus de persones al
món, les que classifiquen i les que no classifiquen.” I ja estem
classifica!!
Des del món de
l'educació, i també de l'ensenyament, hem de poder donar pautes
molt per damunt de la simple prevenció, molt per damunt de només
apedaçar actituds i problemes que van sorgint. Hem de demanar el
respecte per un mateix i pels altres, el domini i la valoració de la
pròpia intimitat i de la dels altres -que actualment està en tan
desprestigiada a través dels mitjans de comunicació- siguin una
guia fonamental en els programes de formació que les escoles, les
ampa i l'administració posen a l'abast de les famílies, mestres i
alumnes.
No ens podem conformar amb
“anar fent”. Educar en l'excel.lència, en l'èxit personal,
ciutadà i professional ha de passar, necessàriament, per la
formació de les virtuts de les persones de qui tenim
responsabilitat. Ha de passar, forçosament, per educar en el
respecte al proïsme. Venim d'una tradició cultural mil.lenària, la
judeo-cristiana que fa de l'amor el primer de tot. Si només fessim
l'esforç de tenir això en compte, l'assetjament, la violència de
gènere, la corrupció i tantes xacres que avui llasten el nostre
futur, no hi serien tan presents.
Hem d'actuar per elevació.
No només dir-ho i proclamar-ho... Hem de demanar de les nostres
famílies siguin exemplars sempre; i per això hem d'aspirar que
escoles i ampa ens ajudin a tots, pares i mares, professors i
mestres, alumnat, que l'amor pel proïsme i el respecte per tota la
seva integritat personal són la clau de la convivència i del
progrés.
Hi podem posar els noms
que a cadascú li resultin més familiars, més còmodes, menys
identificatius... Diguem'hi solidaritat, respecte, tolerància;
fem'ho en xerrades, tallers, treball cooperatiu; com cadascú vulgui
o s'hi senti còmode. Però tinguem clar que l'assetjament, és a
dir, el menysteniment de l'altre, són una xacra que no podem
combatre sense la col.laboració de tots ni sense considerar l'altre
com el més important de la societat, doncs sense alteritat no hi ha
societat.
Torno a recordar (ho teniu al nostre canal de Youtube), la xerrada
magistral que ens va oferir en Salvador Cardús fa uns mesos, on ens
venia a dir que cal treballar les virtuts que ja Aristòtil i la
societat grega ja tenien per cabdals, i que la nostra cultura
judeocristiana anomena cardinals per forjar homes i dones de seny pel
nostre país: Fortalesa, Prudència, Justícia, Temperança. Educar
els nostres ciutadans, tinguin l'edat que tinguin, en aquestes
premises, resultaria sorprenentment rendible; ara bé, ho hauriem de
promoure i demanar a tothom: polítics, empresaris, funcionaris,
treballadors, pares i mares, professors, universitaris, escolars,
etc. etc.
I, sobre tot, donem suport
a la família perquè, cadascuna d'elles des del seu estil propi i
intransferible, fem entre tots una societat millor, on s'hi pugui
viure.
