En el marc
de l’Estratègia Europa 2020 (ET-2020), la Unió Europea ha establert uns
objectius educatius que Catalunya assumeix i que obliguen al mestre a
focalitzar els esforços. Amb aquest objectiu, el Departament d’Ensenyament ha
elaborat diversos documents per al desplegament i concreció de les competències
associades a les diferents matèries del currículum que el nen ha d’assolir a
l’escola.
Per altra
banda el mestre es troba a les classes amb una realitat que fa difícil assolir
aquests objectius perquè els nostres alumnes són heterogenis; dins de les aules
hi ha diferents ritmes i capacitats d’aprenentatge, diferents comportaments i
actituds davant l’estudi, altes taxes de famílies immigrades de diferents països
i amb diferents llengües maternes, i entorns socials i culturals molt
diferents.
Els
objectius bàsics i les competències que cadascun d’aquests alumnes ha
d’aconseguir són els mateixos; tots els alumnes, siguin com siguin, provinguin
d’on provinguin, es trobin en el nivell de coneixement que es trobin o puguin
treballar d’una forma o d’una altra, tots han d’arribar als objectius que marca
la llei escolar.
Però per a
un mestre en les condicions normals de treball, això és una tasca quasi impossible.
Els grups són massa grans, els mestres tenen moltes hores lectives i poc temps
per a una dedicació individualitzada i grans dificultats si han de preparar
ells mateixos material diferenciat segons les necessitats de cada alumne. No es
pot esperar del mestre que amb les actuals condicions de treball assumeixi ell
sol aquesta feina.
S’han de
buscar camins per recolzar–lo en aquesta missió.
Com? I si
aprofitem l’heterogeneïtat de les aules com una eina didàctica en comptes d’intentar
homogeneïtzar-la? L’heterogeneïtat dels nostres alumnes no s’ha de veure com un
problema, com un obstacle que dificulta l’aprenentatge de tota la classe, sinó
que s’ha de veure com una riquesa, com una oportunitat que hem de saber aprofitar
perquè pot ser beneficiosa per a tots els alumnes.
Perquè això
sigui possible, el mestre necessita abans que res una eina de diagnòstic que li
permeti veure quines són les capacitats i les dificultats de cadascun dels
alumnes, i després cal que disposi de material diferent per oferir a cada
alumne el que li convingui segons les seves necessitats. I el més important de
tot, necessita temps per poder definir per a cada alumne un camí d’aprenentatge
individualitzat. Ha de poder disposar d’aquest temps dins la classe mateix, durant
les hores de treball amb el grup.
Tot això
sols és possible si hi ha un autèntic canvi de cultura respecte al rol del
mestre a la classe. Cal educar els alumnes perquè siguin ells els qui de ben
petits assumeixin la responsabilitat i que de forma activa agafin les regnes de
l’aprenentatge i que vegin el mestre com un guia i acompanyant.
Les noves
tecnologies posen en mans dels professors una sèrie d’eines que ben utilitzades
poden ajudar a dur a terme aquests objectius sense carregar el mestre més del que
ja ho està.
En aquest
article vull parlar d’una d’aquestes eines que ajuden a assolir les
competències lingüístiques: el programa de foment a la lectura i la comprensió
lectora www.ximixesca.com. Amb Xim i Xesca cadascun dels alumnes té un codi que
li permetrà entrar al programa quan s’hagi llegit un llibre per respondre un qüestionari
i veure si l’ha entès. Si ho fa bé, guanya punts lectors. Així Xim i Xesca
fomenta la lectura voluntària i motiva els alumnes a posar atenció en el que
llegeixen.
Un mestre
pot posar a disposició dels seus alumnes diversos llibres per llegir, de forma que
siguin ells els qui decideixin què llegeixen, segons els graus de dificultat,
el tema que els interessa, etc. A partir d’aquí, al mestre ja no li cal fer una
classe frontal que l’obliga a fer la mateixa classe per a tots els alumnes,
sinó que dona temps als nens perquè llegeixin i controlin el que van fent amb
l’ajuda de Xim i Xesca.
Aquesta és
l’estona que el mestre pot dedicar a xerrades individuals amb cadascun dels
nens, veure el que necessiten i com pot ajudar-los. Com que ell mateix té també
accés als resultats de les preguntes que els nens han respost en el programa,
pot controlar si han fet bé la seva feina, si han entès el que han llegit i si
el llibre triat era l’adequat. Aquest treball és una eina molt adequada per
potenciar les competències bàsiques de lectura i de comprensió lectora, i – el
que encara és més important – per crear un hàbit de lectura. Qualsevol pedagog estarà
d’acord amb l’afirmació de que s’aprèn més, quan s’aprèn amb ganes i motivació.
I això és possible si oferim als nens diferents possibilitats de lectura en comptes
de reduir la lectura a uns quants llibres obligatoris.
Per altra
banda, amb Xim i Xesca la lectura individual converteix la classe, a través dels
punts aconseguits per la comprensió lectora, en un equip lector; tots els
alumnes diferents, cadascun amb les seves capacitats, facilitats o dificultats,
tots se senten units formant part d’un equip que millora, gràcies a ells, dia a
dia i curs darrere curs.
D’aquesta
forma els nens aprenen a no veure les diferències que hi ha entre ells com quelcom
negatiu, sinó com una riquesa que els permet complementar-se, aprendre uns dels
altres i ajudar-se mútuament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada