Fa ja massa anys que dura i ja és la cançó
de l’enfadós. Ha adoptat diferents formes i manifestacions, però el rerefons és
exactament el mateix: negar llibertats i limitar drets, o el que és el mateix,
negar drets i limitar llibertats.
Aparentment, el nostre món occidental ha
assumit un seguit de declaracions universals de drets des de fa gairebé 70 anys
que, justament, declaren l’existència i la inalienabilitat d’alguns drets de
les persones sobre temes relacionats amb la llibertat d’educació, el dret a
educar els fills com cadascú cregui convenient i la no discriminació de cap
persona.
Ara mateix tenim voltant per Catalunya un seguit
d’iniciatives que, malgrat el progrés educatiu i social de les persones i en
els drets i les llibertats individuals i col·lectives, pretenen discriminar,
limitar i prohibir. Es tracta concretament de les iniciatives recents del PSC
(i abans d’ICV-EUA), a nivell de Parlament i d’alguns municipis, per prohibir
els concerts a escoles que escolaritzen segons la llei, que eduquen segons la llei
i que ofereixen resultats homologables a l’excel·lència. L’única raó que
aporten és que aquestes escoles ofereixen als pares la possibilitat de
l’escolarització diferenciada; i que els pares, en ús de la seva llibertat,
trien escolaritzar-hi els seus fills i filles. No fa ni cinc anys que, fruit
d’un ampli consens polític i social, aprovaven la LEC. Ara ja no els agrada.
Han perdut el nord, o bé han optat per la radicalització ideològica i sectària?
En tot cas, quan els hem pogut escoltar, semblaria
evident que els manca formació i informació sobre política educativa i drets
fonamentals. O potser no, cosa que seria pitjor.
I l’altra és la iniciativa legislativa popular
(ILP) per una llei del sistema educatiu de Catalunya. El text és senzill i
clarivident, i pretén despatxar en sis pàgines tot un sistema educatiu; una
falta de respecte absoluta als qui amb moltes hores de feina i renuncies per totes bandes van redactar i aprovar
la LEC. Sota un seguit de pretensions, que tots podríem assumir, hi ha un atac
directe, furibund i visceral a la llibertat i als drets de les persones:
l’eliminació radical de la iniciativa social.
Cridem a la comunitat educativa, però en particular
als pares i les mares, a informar-se i a defensar els seus drets i llibertats, doncs
sota un vernís de progressisme (de color sèpia) es vol imposar a tothom una
visió única. Visca la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada