El model educatiu d’interès públic i la nova llei d’educació - Irene Rigau i Oliver

El model educatiu d’interès públic i la nova llei d’educació

Irene Rigau i Oliver

Va ser diputada del Parlament de Catalunya des de 2003 fins 2011 per CIU i des de 2012 és diputada de Junys pel Sí.

Convergència i Unió proposa per a Catalunya la definició i desplegament del model d’interès públic d’acord amb el que preveu el nou Estatut d’Autonomia. Entenem que la llei catalana d’educació ha de fomentar les característiques del model d’interès públic que ha de garantir els drets i les llibertats d’educació, especialment, el dret constitucional dels pares a escollir l’ensenyament dels seus fills. D’acord amb les premisses estatutàries, la llei ha de recollir els drets i deures en l’àmbit de l’educació que han de quedar fixats i garantits:

a. El dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat.

b. El dret de les mares i els pares que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública.

c. El dret a la formació professional i a la formació permanent de totes les persones.

d. El dret a rebre l’ensenyament en català, el qual s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Les característiques del nou model han de regular-se a l’articulat de la llei per la qual es garanteixin els aspectes següents:

a. La suficiència financera dels centres docents de la Generalitat de Catalunya.

b. La suficiència de finançament dels centres docents privats. En els centres concertats, les etapes gratuïtes ho seran efectivament, mitjançant l’augment de la partida econòmica destinada a atendre les despeses de funcionament.

c. La disponibilitat dels recursos necessaris i suficients per atendre el dret de totes les persones a disposar d’ajuts públics.

d. L’elaboració participada de la programació dels llocs escolars. A les àrees territorials de forta demanda o insuficientment ateses, es construiran centres de titularitat pública i es podran establir subvencions i ajuts per a la construcció, ampliació i equipament de centres que serveixin a l’interès públic i acceptin el model de servei educatiu d’interès públic reconegut a l’Estatut d’Autonomia i al Pacte Nacional per l’Educació en concordança amb la legislació vigent.

e. Un sistema d’elecció de centres i d’admissió d’alumnes. Tots els centres docents podran fixar criteris complementaris en l’admissió d’alumnes, sempre que no suposin discriminació per qualsevulla causa o circumstància personal o social.

f. El respecte al projecte educatiu dels centres públics i al caràcter propi dels centres d’iniciativa privada.

La nova llei hauria de regular també els nous mecanismes de participació i dels sectors afectats en la programació educativa que al nostre entendre requereix:

a. La participació efectiva de les Administracions Locals, les quals també intervindran en la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació en el temps escolar i en el no escolar.

b. La participació efectiva de les Organitzacions de titulars dels centres d’iniciativa social, amb voluntat de servei d’interès públic.

c. La participació efectiva dels membres de la comunitat educativa, famílies, professors, mestres i altre personal i alumnes, que tenen també el dret a participar en les decisions dels centres docents. Els directors dels centres públics seran especialment escoltats.

d. El debat i la participació de tots els sectors socials i culturals interessats en l’educació.

El model educatiu d’interès públic ha de promoure la coresponsabilització família-escola

com un dels valors fonamentals. Per aquest motiu la llei ha d’establir les responsabilitats mútues, tot tenint en compte els aspectes de l’educació familiar que no es poden delegar.

L’entrada al segle XXI, amb els canvis socials que s’estan produint els darrers anys, obliga a l’Administració i als centres a una important adaptació i modernització de mètodes d’ensenyament. Per aquest motiu la llei ha de garantir la potenciació de les tecnologies amb l’aprenentatge de l’anglès com a tercera llengua, el bon domini de la llengua castellana i la garantia que el català continuï essent la llengua vehicular de l’ensenyament.