Hem de ser conscients que el cinema i la televisió, la música, l'esport i
els espectacles artístics diversos són grans mitjans de transmissió i expressió
de cultura i sensibilitat, d'informació, salut i descans. No obstant això,
importa molt reconèixer-los com a mitjans per a la nostra felicitat, no una finalitat
en sí mateixos. Sabem, segur, que la diversió no és la fi última de l'existència
humana, però, també, que ens fa por l'avorriment. Tant, que de vegades diem:
“Vaig a distreure'm amb la televisió”, però sovint fem servir un temps que voldríem
tenir per a altres activitats més engrescadores i que ens omplirien molt. I sembla
que, després, amb molt poc esforç realitzat, ja no se'ns nota la solitud, ni
fins i tot la falta de felicitat. O sí?
On hauríem d'estar? Doncs en el punt just. Per exemple, quan els membres
d'una família, o d'un grup d'amics, es reuneixen per a les mateixes activitats,
per a compartir les mateixes il•lusions i “aventures”, aconsegueixen estar més
units, gaudeixen de la convivència, s'enriqueixen amb el tracte personal, que
fa millorar a cada persona i al grup. Ja no és tan important quina sofisticada activitat
estic realitzant, com amb qui estic i com m'ocupo de fer-los feliços amb la
meva companyia.
Sí, sí, em direu, però la veritat és que tots necessitem reposar forces,
canviar d'activitat, descansar dels afanys de cada dia. Evident! Com també és
evident, que tenim sentiments i desitjos oposats quan es tracta de distribuir
el temps. És normal viure amb una sana tensió i, tal vegada, haurem parlat amb
els amics o els fills de la necessitat d'equilibrar el temps dedicat al treball
i al descans.
Som conscients que és necessari trobar moments per a fer coses estupendes,
temps per a nosaltres i temps per als altres, però que no sempre sabem administrar-lo
de la millor manera.
Ara, en el temps de vacances o previ a gaudir-les, considero molt oportú
pensar i valorar si busquem el descans que més ens ve de gust, amb veritable
llibertat. Ja sabem que ser lliures no és exactament poder triar
capritxosament. És, més aviat, ser amos de nosaltres mateixos per a saber veure
l'opció millor, la que més ens convé, i dirigir-nos cap a ella. Entenguem aquest
temps lliure, de descans i oci, com a meravellós, per tal de poder educar-nos i
avançar en el recte ús de la llibertat. A última hora serà un exercici de molt diverses
virtuts humanes, valors posats per obra, com són: solidaritat, prudència, justícia,
fortalesa, temprança, generositat, sinceritat, lleialtat, laboriositat. I,
amigues i amics, tal i com està la cultura dominant en la qual hem de “navegar”
en aquest segle XXI, importa molt que nosaltres i els nostres fills, amics,
familiars, coneguts... busquem, amb determinació, desenvolupar- nos d’una
manera lliure davant els béns materials, adoptant un estil de vida senzill i
auster.
En cas contrari, la nostra noció de la realitat, del que realment importa,
quedarà desnaturalitzada. Tan és així que el temps de lleure, si ens descurem,
es converteix en temps esclau. Esclau de fer cada vegada més coses, coses cada
vegada més difícils, sense aprofundir en les aficions, tot cada vegada més
ràpid, viatges cada vegada més lluny... I que bé sabem tots, que el que ens dóna
la major satisfacció qualsevol dia de l'any, festiu o de labor, no és la
sofisticació d'una activitat: La veritable clau estarà en la conversa alegre,
els detalls de servei, el tracte cordial mutu, la presència propera de les
persones estimades. I si l’entorn acompanya, millor que millor.
Doncs vinga! Hem d’aconseguir, entre tots, que aquesta felicitat mai
estigui de vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada