Repetició de
la jugada, per Antoni Arasanz, va ser el president de FAPEL (des de 1994 al
2010)
Permeteu-me que faci servir aquest
símil futbolístic, estem en plena lliga i la Champions i, per tant, crec que
fins i tot tampoc no ho notareu gaire. M’estic referint al Decret d’admissió d’alumnes.
L’any 2002 va ser l’arribada
del tripartit, i per ser més exacte, del primer tripartit i una de les accions
que ens van arribar de seguida va ser el Decret d’admissió d’alumnes que es va
anomenar en aquell moment com a “Decret Bargalló”. Després un gran enrenou amb
una sèrie d’accions per part de l’administració, vàrem, la fapel, presentar un
recurs al contenciós en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al cap
d’un temps, menys del que esperàvem, vàrem tenir resposta del magistrat, i aquesta,
no podia ser d’altra manera, ens va donar la raó. Encara ens va costar un temps
el reclamar que s’apliqués el que va dir el magistrat en la seva interlocutòria,
però al final tot va tornar a ser com era: les comissions d’escolarització estàven
plantejades irregularment i fora de la llei.
Han passat dos cursos i algú
“vol tirar pilotes fora”: una altra vegada el decret d’admissió d’alumnes. Ara
és una mica diferent: sembla que hi ha diàleg però quan acabes d’exposar els
raonaments i d’encaixar un molt bon somriure, uns dies després, surt el decret
i et trobes en la mateixa situació d’abans, fins i tot, abans de la sentència
del TSJ de Catalunya.
Segons l’estatut actual, es
diu a l’article 131, l’educació (a Catalunya) té competències compartides amb
l’administració de l’Estat. La interpretació de la conselleria sobre “compartir”
sembla ser que és: si no diuen res, està prohibit. Jo em pregunto, on és la iniciativa
que sempre ens havia caracteritzat als catalans? Si no es diu res, no està
prohibit¸ senzillament no s’hi diu res, i, per tant, es pot fer. Veiem què
passa:
· Es
diu que la LOE suprimeix els punts a les famílies nombroses. Primera falsedat, la
LOE no diu res d’això. Senzillament no els cita. (Competències compartides)
· Es
diu el mateix amb els celíacs i la resposta és la mateixa. La gravetat del cas
és que, a més, diem que són alumnes amb necessitats educatives especials.
Sàpiguen tots vostès que la LOE (esmentada pel Conseller diverses vagades) dóna
una definició d’alumne amb necessitats educatives especials on no s’hi inclouen
els celíacs de cap manera.
· Augment
i disminució de ràtio que queda aleatòriament en mans d’una part de l’administració
sense que el sector pares i mares, que SOM ELS USUARIS reals de l’educació,
puguem opinar.
· La
participació dels pares i mares cada vegada és més complicada. No pot ser
diversificada en persones. Sempre hem de ser els mateixos a tot arreu. Això no
crea responsabilitats.
· Una
altra vegada les oficines d’escolarització realitzant accions que no els pertoca.
Els drets són de les famílies,
els titulars tenen unes obligacions i les han d’acomplir. Les comissions que
facin el que els pertoca, però si-us-plau: cadascú que faci el que hagi de fer
sense entrar on no li correspon. Tan difícil és això?!
Conclusió: anirem a visitar al
Sr. Magistrat una vegada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada