Entrevista
amb Isabel Darder, realitzada l’any 2007
“El pacte ens dona un marc de
confiança i col·laboració”
Isabel Darder, era directora
general d’atenció a la comunitat educativa, en el departament d’Educació, quan
estava dirigit per Ernest Maragall. Va crear la direcció general d’Atenció a la
Comunitat Educativa amb l’objectiu d’assolir una connexió fluida i àgil amb
tots els estaments que participen en l’educació al nostre país, i que, a més de
crear-ne de nous, aglutina i racionalitza diversos serveis que el departament tenia
repartits en varies direccions generals. L’engranatge, gens senzill, es va
posar en marxa i en breu es van percebre els primers resultats. De les seves
funcions vam parlar amb Isabel Darder, la responsable de la nova direcció
general.
Isabel Darder era la directora
general d’Atenció a la Comunitat Educativa, una direcció general de recent
creació, que venia a omplir una demanda existent entre molts dels partners de
la comunitat educativa, entre ells la mateixa fapel. Isabel Darder és mestre
d’educació especial en una escola ordinària i des de ben jove va mostrar les
seves inquietuds per intentar millorar aspectes de l’educació d’aquest país, el
que la va portar a col·laborar en diferents àmbits dins del sector. És secretària
d’educació i universitats de l’executiva nacional del PSC.
Calia aquesta nova direcció general?
ID. El primer que va fer el
conseller Maragall és racionalitzar el Departament d’Educació, que estava
dissenyat per a una 1mida i un volum de persones que no és el que té en
l’actualitat. Ara ens movem en unes dimensions molt més grans: estem parlant d’uns
80.000 mestres i un milió d’alumnes. Tenim moltes més escoles bressol que quan
es va posar en marxa, moltes més relacions amb els ajuntaments catalans i, amb
l’aplicació del Pacte Nacional per a l’Educació, és fan molts més ajuts per les
famílies, del tipus beques menjador, per activitat extraescolar, per aquelles
setmanes de juny i setembre...
En conjunt, tenim un volum
molt gran d’atenció a la comunitat educativa i amb el departament i els canals
que existien eren insuficients. El conseller Maragall tenia molt clar que calia
dinamitzar tot això, fer que tots ens sentim més propers i que les coses poguessin
anar més àgils, ràpides i comunicar-nos, entendre’ns i estar més a prop un dels
altres. Sembla que ha estat ben rebuda. La veritat és que una iniciativa
d’aquesta mena era reclamada per diversos sectors de la comunitat educativa.
Ara estem començant, però crec que a totes les persones a lesa que els hem anat
explicant quines són les nostres funcions tenen força expectatives, el que
passa és que estem creixent poc a poc, perquè estem construint una direcció
general nova. El que espero és que la gent no es decebi massa d’hora. Que tinguem
temps de construir aquest engranatge, que no és senzill i, de mica en mica, puguem
tenir totes aquestes relacions amb els pares, professionals, alumnes, amb qui calgui,
de forma periòdica perquè realment tinguem una connexió fluida i àgil.
Quines són en concret les seves funcions?
ID. La bàsica és atendre la
comunitat educativa, per tant, acostar-se, dissenyar tota una sèrie de canals
que van més enllà del donar informació, atendre trucades telefòniques i fer
reunions amb les entitats. Estic parlant, per exemple, de fer taules estables
de comunicació i col·laboració amb tot els sectors implicats. D’aquestes últimes,
tenim decidit, per ara, fer-ne una per a les federacions de pares, una altra per
a l’escola concertada, que fins ara no existia, i una altra per a l’educació en
el lleure, que estem definit qui hi acabarà participant.
També tenim previst crear
taules estables amb els altres departament amb els que col·laborem, com poden
ser salut i cultura, amb els que tenim projectes comuns, per fer una tasca molt
més estretament i mantenir relacions més estables i no tan puntuals. És a dir,
també volem tenir molta cura de totes les qüestions que són més transversals.
Parleu d’atenció personalitzada.
ID. Crearem també una oficina
d’atenció a les persones, en la que cada pare o cada mestre, o el mateix
alumne, individualment, rebrà una atenció personalitzada. Actualment tenim la
unitat de suport a la convivència escolar i pensem també en obrir una
finestreta única que atengui els pares d’alumnes amb discapacitats, pel que fa
a temes educatius, que és una reclamació del col·lectiu, i des d’on es
coordinin totes les necessitats i ajudes que aquest col·lectiu pugui obtenir.
Però aquí no acaba la cosa.
ID. Cert, tenim més fronts
oberts. Un altre encàrrec a aquesta direcció general és millorar, agilitzar i
descentralitzar al màxim tots els tràmits burocràtics que és fan en la
comunitat educativa. Per exemple, les reclamacions de notes, les adaptacions curriculars...
estem estudiant, i proposant a la direcció general que s’encarrega de cada cas,
com es pot simplificar el tràmit i reduir-ne el temps de gestió, que ara potser
és excessivament llarg.
Dins d’aquest mateix vessant,
també estem estudiant fer més àgils i racionals les subvencions, ajuts o
convenis singulars que tenim amb la comunitat educativa. No cal que n’hi hagin
molts, potser amb uns quants n’hi hauria prou. Per una altra banda, agilitzarem
tots aquells canals, que no són d’acció directa però sí diríem mediàtica, que
el departament ha de tenir amb la comunitat: webs, telèfon, publicacions...
intentarem que
tot això sigui de veritat útil,
assequible i àgil.
Sembla molt ambiciós aquesta pla.
ID. En realitat, moltes
d’aquestes coses ja s’estaven fent en altres direccions generals, estaven
repartides, i el que fa la nostra és aglutinar-les totes perquè siguin més
properes a la comunitat educativa i serveixin com a eina de coordinació i
col·laboració, les unim i tenim una visió amb l’esperit de racionalitzar els
esforços de manera que tothom sentin el departament més seu i més proper.
Com valora la situació actual de l’educació a Catalunya?
ID. Crec que tothom té clar
que a Catalunya estem en un moment important, de canvi, i és evident que entre
tots hem de decidir cap on anem. Amb el Pacte Nacional per l’Educació s’ha fet
un gran esforç i crec que s’han posat les mesures adequades, el que passa és
que els resultats els veurem d’aquí uns anys.
És la primera vegada que es fa un pacte amb tots els elements d’un mateix
àmbit.
Quasi tothom, patronals,
sindicat, moviments de renovació pedagògica, pares i mares, ajuntaments,
l’administració educativa... tothom qui participa en l’educació en aquest país
ha signat el Pacte. Per tant, és importantíssim. No hi ha precedents. I ara el
que s’ha de fer és posar en marxa totes les mesures que el pacte ha dissenyat. Algunes
ja ho estan. Ens calen aplicar les que encara no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada