Reproduïm l'Editorial de la revista Fapelnews núm. 13
Signat per Antoni Arasanz, ex-president de Fapel
El títol d’aquesta revista -"La formació és la base de la participació"- no té un significat
gens amagat, sinó, ben al contrari, molt clarificador i remet a aquells qui
entenen la participació d’una manera teòrica o, simplement, “decretada”, o
sigui, que es diu i se’n parla dins d’un decret. La formació és la base de
la participació.
La participació és com l’ensenyament gratuït,
a tot arreu se’n parla però ningú sap com es porta a terme, sinó és fora de
casos excepcionals, i la conclusió sempre és la mateixa: tothom ha de pagar. La
participació de pares i mares a l’escola és una de les incongruències més
flagrants de la LEC, Llei d’Educació de Catalunya, i de totes les lleis que hi
ha hagut fins ara a l’àmbit de l’educació i que, com tots sabem, són moltes.
M’explicaré: en el Títol III de la LEC es fa al·lusió
a la Comunitat educativa i a la comunitat escolar i, en aquesta última, es
diferencia entre l’alumnat, les famílies i el professorat. Fins aquí tot
correcte. Ara bé, si llegim els articles corresponents a cadascun dels
integrants de la comunitat escolar ens trobem que quan es parla de l’alumnat i
el professorat es parla de drets i deures. Pel contrari, quan es parla de les
famílies es fa una crida a la participació. Abans de continuar, voldria
recordar que els pares i mares en el seu dia ja vàrem aprovar la Carta de drets
i deures dels Pares d’Europa (1986) i, sempre hem defensat que drets i deures
no és sinònim directe de participació. Els pares i mares tenim un compromís
molt clar respecte als nostres fills i filles, el
que fem no és participar, estem molt més implicats que tot això: estem
compromesos, són els nostres fills i filles.
Si seguim el fil plantejat a la LEC, ens
trobem uns articles que parlen de la participació
però en lloc es diu què s’ha de fer per
millorar, no la participació pròpiament dita, sinó la dinamització i formació
per tal que es pugui dur a terme una participació real i efectiva.
En aquest terreny, hi manca decisió i ganes de
fer coses que dinamitzin i que obrin les portes a un tipus de participació que
tots sabem que és imprescindible. Si no actuem amb rapidesa ens trobarem que la
participació dels pares i mares serà efectiva solament quan se’ns demani la
signatura de la Carta de compromís, de la qual ja en vàrem parlar en una
revista anterior.
Participar en l’educació dels fills i filles vol
dir: veure diferents projectes educatius, escollir el que més quadri amb la
concepció del món i de la família que tingui cadascú, poder escollir centre,
que l’educació sigui gratuïta, que la comissió d’admissió de centres actuï en
hores possibles per a les persones que hi participen, que la tutoria sigui en hores
que entrin de ple en una conciliació horària, etc.
Som una de les tres potes de l’educació; si
en falla una de les tres no hi ha educació: tan difícil és entendre això!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada