La millor manera de defensar la llibertat és exercir-la

Reproduïm l'article que es va publicar al Fapelnews Núm. 5

Signat per Temps d’educar

Milers d’estudiants de secundària han començat a cursar d’Educació per a la ciutadania mitjançant la qual l’Estat busca apropiar-se de la formació de les consciències. La suposada neutralitat de l’assignatura, tan proclamada pel Govern i els seus mentors ideològics, salta pels aires quan es comprova que pretén respondre a les preguntes sobre el significat de la vida, sobre el bé i el mal, sobre el camí de la felicitat personal i sobre la justícia en les relacions humanes.

1. Un nou curs escolar. El retorn a les aules i al treball desperta, tot i que sigui només per uns moments, el desig d’una vida plena de significat. Tant per a nosaltres com per als nostres fills. És la virtut de tot allò que comença. Aquest desig és el principal recurs de qualsevol esforç educatiu, perquè estimula la curiositat i les preguntes sobre totes les qüestions de la vida. La censura d’aquest desig i de les seves implicacions educatives, com si fos quelcom irrellevant, es troba a l’arrel de la situació d’«emergència educativa» que pateix el nostre país. Les xifres de fracàs escolar o la disminució dels nivells de coneixement són certament preocupants. Però no resulta menys inquietant el fet que a les famílies i als col•legis, també en aquells en què s’obtenen bons resultats acadèmics i es parla de valors, no s’aconsegueixi despertar l’interès dels joves cap a les matè- ries que estudien i, el que és més greu, cap al propi destí. Queden així a mercè de qualsevol tipus de poder i del tedi. «Les crisis de l’ensenyament –escrivia el pensador francès Charles Péguy– no són crisis d’ensenyament, són crisis de vida. Una societat que no ensenya és una societat que no s’estima, que no es valora; que és just el cas de la societat moderna».

2. Davant de l’evidència que l’educació a les nostres escoles no està a l’altura del seu objectiu, el Govern ha pretès donar una resposta amb la nova assignatura d’Educació per a la ciutadania. Una matèria que, segons la intenció dels seus defensors, permetrà modelar la mentalitat dels nostres joves i, a la llarga, canviar la societat. Milers d’estudiants de secundària han començat a cursar aquesta assignatura, mitjançant la qual l’Estat busca apropiar-se de la formació de les consciències.

La suposada neutralitat de l’assignatura, tan proclamada pel Govern i els seus mentors ideològics, salta pels aires quan es comprova que pretén respondre a les preguntes sobre el significat de la vida, sobre el bé i el mal, sobre el camí de la felicitat personal i sobre la justícia en les relacions humanes. Els mateixos que teoritzen la radical separació entre l’àmbit públic i el privat per expulsar la religió de la vida social, apareixen ara envaint des de l’esfera estatal el que és més íntim de les consciències.

3. Per aquesta raó, els pares i els propis alumnes defensen l’essència de les seves llibertats quan utilitzen tots els mitjans que posa a la seva disposició l’Estat de Dret per oposar-se a la seva implantació obligatòria. Demanem als responsables polítics que canviïn els decrets que estableixen els continguts d’aquesta assignatura i que busquin un acord bàsic sense el qual cap reforma política, i molt menys en educació, serà viable. Mentrestant ens sumem al moviment social de rebuig que ha provocat l’assignatura d’Educació per a la ciutadania utilitzant tots els recursos legítims contra la seva implantació, incloent-hi l’objecció de consciència. Els poders públics, per mandat constitucional, han de garantir el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin una formació moral i religiosa d’acord amb les pròpies conviccions, tant en l’ensenyament estatal com en el d’iniciativa social. La implantació de l’Educació per a la ciutadania vulnera aquest dret i ha de ser rebutjada.

4. Cap intromissió de l’Estat pot impedir que existeixin experiències educatives veritables. Mentre es resol la batalla política i jurídica sobre aquesta assignatura (que esperem que desaparegui o es redefineixi profundament), la seva implantació suposa un repte per a què joves i adults en jutgin els continguts des de l’exigència de veritat que ens constitueix i que té un caràcter objectiu. Exercir aquest judici és la condició necessària per educar i també per establir un autèntic diàleg. La millor manera de defensar la llibertat d’educació és exercir-la. Fomentar experi- ències educatives enriqueix la nostra democràcia. La laïcitat de l’Estat es mesura per l’estima que té cap a les iniciatives que neixen d’individus i grups socials concrets, i molt especialment cap a la llibertat d’educació.