La participació dels pares en el sistema educatiu

Reproduïm l'article que es va publicar al Fapelnews Núm. 3

 Els pares poden proporcionar informació rellevant sobre els seus fills que serveixi per donar contingut i sentit al treball que es desenvolupa amb ells a l’escola. A més, els professors també poden col·laborar amb els pares en la troballa de respostes a les necessitats que presenten els fills en el seu desenvolupament. Així, si es planteja d’aquesta manera, la participació dels pares a l’escola constitueix un aspecte afegit i ineludible de la seva funció educativa. Perquè la participació dels pares sigui efectiva és necessari proporcionar-los informació bàsica i formació adequada.

La família constitueix el primer entorn educatiu dels fills i també el principal, ja que és evident que aporta una acció més continuada i estable i, per aquest fet, el seu paper és, sens dubte, molt significatiu. No obstant això, la família troba certes limitacions en la seva funció educativa i ha de recórrer a altres institucions capaces d’ampliar les experiències de formació que contribueixin al desenvolupament dels fills, com és el cas dels centres escolars. Ambdues institucions comparteixen un objectiu comú, “assolir una educació de qualitat per als fills i els alumnes respectivament”, per això és necessari arribar a acords i ajuntar els esforços, no solament amb la finalitat d’aprofitar millor els respectius recursos, sinó també per aconseguir la continuïtat, regularitat i coherència que aquest objectiu necessita. 

Els pares poden proporcionar informació rellevant sobre els seus fills que serveixi per donar contingut i sentit al treball que es desenvolupa amb ells a l’escola. Amés, els professors poden col·laborar amb els pares en la troballa de respostes a les necessitats que presenten els fills en el seu desenvolupament. Així, si es planteja d’aquesta manera, la participació dels pares a l’escola constitueix un aspecte afegit i ineludible de la seva funció educativa. Des del punt de vista legal, els pares tenen el dret constitucional, compartit amb alumnes i professors, a intervenir en la gestió i el control dels centres educatius sostinguts amb fons públics. La LODE, les lleis i els decrets posteriors estableixen els terminis d’aquesta intervenció a través de les APA (ara, AMPA) i dels consells escolars. Ara bé, perquè aquest reconeixement legal es tradueixi en accions concretes i eficaces és necessari que els pares coneguin i creïn canals propis de comunicació amb el convenciment que els seus punts de vista i el seus valors enriqueixen extraordinàriament la vida de l’escola. En el món real ens trobem amb diversos tipus de participació, des de centres educatius on els pares són els propietaris i, per tant, nomenen els càrrecs directius i condueixen la contractació del professorat, fins, en altres casos, a una participació purament d’assentiment del finançament de les activitats programades pels centres escolars. 

De tots aquests aspectes es poden extreure les conclusions següents:

1. La participació dels pares en els centres escolars constitueix un dret i és, a la vegada, un deure inherent a la seva funció educativa.
2. Perquè la participació dels pares sigui efectiva és necessari proporcionar-los informació bàsica i formació adequada.
3. Els pares necessiten sentir-se acollits en les escoles, trobar-hi un espai i posar en funcionament els canals de comunicaciópropis.
4. Conèixer els canals existents i les possibilitats de participació de cadascun, és una condició fonamental perquè puguin ser utilitzats adequadament pels pares i les mares de l’alumnat. De tots aquests aspectes el segon és bàsic, ja que sense formació no pot haver participació(forma de cultura). Aquesta formació té unes característiques peculiars de les quals en parlarem més endavant.

Valors de la participació

1. La responsabilitat: Intervenir conjuntament amb els altres subjectes en una gestió participativa per assolir un determinat objectiu, que es considera important per al grup o per a la societat, i així prendre consciència que, amb aquest ajut, s’assolirà l’objectiu amb més facilitat o amb més qualitat.
2. L’altruisme: Dedicar d’una manera generosa temps i esforç per a la concreció d’un projecte educatiu, per al seu seguiment i per a la seva adequació a les realitats canviants que constantment sorgeixen en la societat.
3. La solidaritat: No treballar per l’interès personal o corporatiu, sinó que allò que es pretén és la participació de tots els implicats en el projecte educatiu i que hi hagi una atenció especial per a aquells que, per causes diverses, ho precisen més.
4.  L’equitat: Assumir el compromís d’oferir la nostra aportació personal sense desequilibrar-se en el sentit d’afavorir uns interessos o deixar per als altres tasques més costoses.
5. L’esforç, la tolerància, la subsidiarietat i la representativitat: Totes les actuacions dins l’àmbit de la participació han de plantejar-se i dur-se a terme des d’una perspectiva de conjunt, amb l’objectiu que existeixi una convergència coherent en la realització del projecte comú establert per la comunitat educativa.

Factors que afavoreixen la participació

1. La satisfacció de les necessitats de la persona i la seva identificació amb el grup. Quan sentim que unes necessitats concretes són satisfetes per un col·lectiu, més gran és la identificació. Així, em sentiré representat i podré implicar-me com a representant.
2. La identificació amb el projecte educatiu del centre, on es garanteixi l’educació compartida i on es puguin aportar factors positius per assolir una educació de qualitat.
3. El marc d’autonomia de centre pot ser un element potenciador de la participació si estableix els canals necessaris de participació.
4. L’organització de la participació. S’ha de tenir cura en tot tipus d’associació un organigrama de la participació. Si aquest aspecte no es considera hi ha moltes possibilitats de fracassar.

Factors que dificulten la satisfacció

1. La valoració social dels guanys materials per sobre d’altres valors. Individualisme= Desinterès envers la participació. “Sino guanyo res no m’interessa la participació”.
2. La pràctica d’alguns òrgans de participació com a purs instruments formals. No existeixen canals de participació de la base.
3. Preponderància d’interessos partidistes a corporatius. És la participació manipulada que es dóna quan els objectius reals estan allunyats dels que s’haurien de perseguir.
4. Insuficient reconeixement social de la tasca que es duu a terme.
5. Baixa presència en les estructures internes de debat, d’anàlisi i de reflexió de les qüestions rellevants del centre docent. En les situacions que veritablement requereixen un anàlisi, una discussió i un consens no hi ha una obertura envers els pares i mares.6 Temors i manca de confiança entre els diferents sectors.