És evident que les possibilitats dels telèfons mòbils actuals superen àmpliament la finalitat inicial d’aquests dispositius, que és, no ho oblidem, parlar per telèfon. De fet, els adolescents fan servir els telèfons per enviar missatges, per fer fotos i gravar vídeos, per escoltar música, com a agenda, per jugar i, evidentment, per navegar per Internet i accedir a les xarxes socials. Donat que aquestes funcionalitats augmenten dia rere dia, podem dir que els joves porten a la butxaca tot un món, que té coses bones i d’altres que no ho són tant.
En primer lloc cal considerar que aquests aparells tenen una àmplia difusió entre els nostres adolescents. Gairebé el 90 % dels nois de 15 anys i el 95 % de les noies de la mateixa edat tenen un telèfon mòbil. I d’aquests, la majoria ja el tenien en acabar l’etapa d’educació primària. De fet, en alguns casos és un regal de primera comunió. Per què accedeixen a edats tan primerenques i de manera tan massiva a aquest dispositiu? Doncs perquè dóna una sensació de seguretat als pares: poden saber on és el seu fill, els dies que fan extraescolar al col·legi i surten tard poden avisar, si els passa alguna cosa podran trucar... Són arguments davant dels quals pocs pares es resisteixen. Encara que acceptem aquest raonament com a inevitable, sembla que no cal un telèfon intel·ligent de darrera generació per aconseguir saber on paren el nostres fills. Realment l’ús més habitual que fan els menors del seu mòbil és comunicar-se, no amb els seus pares, sinó amb amics i amigues. En aquest sentit, els diferents serveis de xat arrasen: el xat de BlackBerry, el famosíssim WhatsApp i l’accés a les diverses xarxes socials possibiliten una comunicació en qualsevol lloc i en qualsevol moment entre nois i noies. 
Tot això implica alguns possibles riscos que caldrà considerar. Un primer aspecte és el temps d’ús dels mòbils. Si mirem enquestes sobre aquest tema, veurem que el més habitual és que un adolescent no apagui mai el seu telèfon. Menys de la meitat ho fan a classe (potser més per una reglamentació del centre que per convenciment que sigui una possible distracció); només un 20 % l’apaguen quan estan estudiant, i 3 de cada 4 el tenen obert i accessible de nit. Un cop al llit, és fàcil d’amagar i no és estrany que puguin estar connectats fins a hores no recomanables. Evidentment, el dia següent tindran un rendiment escolar baix perquè tindran son.
Un altre mal ús dels mòbils faria referència a la publicació de material ofensiu respecte a d’altres persones. És molt fàcil enregistrar imatges (en fotografia o vídeo) de situacions més o menys divertides, que poden ser al ciberespai en pocs instants, amb una gran capacitat de difusió i la impossibilitat d’aconseguir que desapareguin. Bromes de mal gust a companys o a professors, difusió de rumors amb mala intenció o imatges personals on es descuida la intimitat, entre d’altres, poden difondre’s amb molta facilitat.
Què podem fer com a pares? Com podem ajudar els nostres fills? Em sembla que un primer pas seria plantejar-se l’edat en què els facilitem l’accés a aquest dispositiu, quin tipus de telèfon serà el primer i com se’n mantindrà l’ús. Segurament no cal tenir un mòbil als 10 anys, i molt menys un mòbil d’altes prestacions. De la mateixa manera que és bo començar conduint un cotxe de segona mà, que el primer mòbil sigui un telèfon només per fer trucades (sí, encara existeixen) possibilitarà una adquisició de bons hàbits pel que fa al seu ús. També és molt important exercir una mediació activa. Un cop hem considerat que el nostre fill ja pot tenir un telèfon intel·ligent, hem de continuar implicant-nos en l’ús que en farà: el temps que li pot dedicar, normes d’educació en la seva utilització, la importància de no difondre imatges d’altres persones sense el seu consentiment, etc. I no hem d’oblidar que la gestió econòmica del manteniment de les funcions de l’aparell pot ser una bona manera d’educar.
Finalment, no hem d’oblidar que el nostre exemple en l’ús del telèfon mòbil és molt important: com i quan cal apagar-lo, com i quan es responen les trucades... No aconseguirem mai un ús correcte per part dels adolescents si nosaltres no demostrem un domini de l’aparell.
Jesús Carilla - Foro Generaciones Interactivas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada