Les persones amb discapacitat intel·lectual davant d’un nou model de societat: la societat de la informació - Cristina Luna Brosa

Les persones amb discapacitat intel·lectual davant d’un nou model de societat: la societat de la informació

Cristina Luna Brosa – Neuropsicòloga

Ens trobem davant d’una societat que canvia constantment, amb noves oportunitats de comunicació i de relació interpersonals. Les tecnologies ofereixen noves oportunitats i possibilitats de comunicació, oci i formació per a les persones.

Les persones amb discapacitat intel·lectual són un sector amb risc d’exclusió, ja que fàcilment queden fora de l’accés a la informació, de l’ús de les estructures de relació social en xarxa i de les TIC en general, per la complexitat i el perill de tots aquests elements. Això suposa una barrera per a aquestes persones, ja que requereixen la supervisió del seu cuidador/tutor, que els limita l’accés lliure als mitjans de comunicació o redueix la seva autonomia a l’hora de seleccionar els continguts, pels riscos que impliquen les TIC mal emprades. El fet que les noves tecnologies comportin riscos demana que s’afrontin amb precaució i educació.

D’aquesta preocupació n’han estat conscients molts grups de professionals relacionats amb el món de la discapacitat, que veuen imprescindible la creació de sistemes d’accés als nous formats tecnològics i l’adaptació d’aquests sistemes en benefici de la millora de tècniques d’ensenyament i aprenentatge i de l’adaptació educativa i personal. En aquest sentit, s’han desenvolupat diferents tipus d’accions. Per una banda, s’han dissenyat diferents programes dirigits a ensenyar a aprendre l’ús de les noves tecnologies i, per una altra, s’han dissenyat programes amb objectiu d’avaluar els beneficis que l’ús de tècniques informàtiques aporten al desenvolupament cognitiu i global de les persones amb discapacitat intel·lectual.

La repercussió de les TIC en l’aprenentatge no es limita a la necessitat de saber com utilitzar-les, si no que s’han convertit en un mitjà d’aprenentatge. Són una eina que afavoreix el procés educatiu a nivell metodològic, emocional i motivacional. Així doncs, les TIC s’han convertit en un instrument per desenvolupar les capacitats cognitives, instrumentals i funcionals de les persones amb discapacitat intel·lectual Per tant, són una eina de formació i aprenentatge i de desenvolupament personal, i també un mitjà d’inclusió social per a les persones amb discapacitat intel·lectual.

El gran atractiu visual i auditiu d’aquests recursos TIC és un bon al·licient i reclam per generar un aprenentatge més motivador, actiu i lúdic.

En aquest sentit, les TIC no només faciliten el dia a dia dels ciutadans sinó que resulten imprescindibles per assolir la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, i són un complement imprescindible per regular actuacions i facilitar la resposta davant situacions en què aquestes persones se senten desfavorides.

Així, l’ús del mòbil, l’ordinador i aplicacions concretes de les tauletes millora la capacitat comunicativa i la resolució de problemes concrets, iguala les persones amb discapacitat a la seva comunitat i a l’entorn i les fan sentir part més activa i plena de la societat. Les dificultats associades a la discapacitat fan que sovint es trobi a les webs un excés d’informació que les persones afectades no saben com gestionar, amb massa tecnicismes, un vocabulari fora del seu abast i poc adient al seu nivell lector, publicitats no controlades de pàgines no recomanables i pocs controls de seguretat.

Entre els perills que les famílies i els especialistes reconeixen es troba el risc a la dependència o a l’ús abusiu, la preocupació pel ciberassetjament escolar actiu o passiu i la manca de consciència de problema. Recomanacions a nivell familiar:

- Animar les famílies a conèixer les TIC millor que els seus fills, per a avançar-se a situacions que es poden ocasionar

- Tenir en compte l’ús d’Internet, la TV, el mòbil, els jocs en xarxa i les tauletes.

- Adequar l’educació tant a l’edat com al nivell maduratiu dels fills. Pot ser que l’ús d’Internet, els videojocs o el mòbil s’hagi iniciat amb companys o amics que no donen un bon model d’ús.

- Hem de poder decidir si, en funció de la capacitat i el nivell maduratiu, se li pot permetre tenir un correu electrònic o un compte en alguna xarxa social d’ús massiu.

- Conèixer el que fan i el que interessa als companys ens ajuda a conèixer el que hem d’anar aconsellant.

- És important plantejar l’educació en termes de confiança, diàleg, supervisió i establiment clar dels límits.

- Organitzar l’ús de les TIC a partir de la planificació, pactar horaris i temps no massa llargs i sempre amb algun adult a prop.

- Fer ús de filtres de control parental.

- Facilitar formació continuada a la persona amb discapacitat, que l’ajudi a aprendre el que la tecnologia incorpora de forma ràpida.

Cal fer saber als usuaris que:

- No tot el que es publica a la xarxa és cert i correcte.

- Existeixen pàgines de baixa moralitat o amb intencions no bones.

- A les xarxes no tothom és de confiança.

- Han de comunicar-se sempre amb respecte, no fer bromes ni comentaris indeguts.

- No poden xatejar amb desconeguts.

- No han d’enviar imatges personals/familiars.

- Han de saber què és la privacitat i com protegir-se, o deixar que els pares ho facin.

- No han d’escriure dades personals sense permís o supervisió.

- No han de descarregar ni actualitzar res sense permís o supervisió de l’adult.

Aquests consells han de servir de premissa per fer un ús raonable i favorable d’una realitat social que pel fet de ser extensa no és dolenta en si mateixa, però que mereix una cura responsable i conscient per part dels usuaris i dels familiars que estan a càrrec de les persones amb menys autonomia o capacitat personal.