Sí, bona idea, però ves-hi tu…

Sí, bona idea, però ves-hi tu…

Josep Prats Valldeperas (President de la fapel)

Sovint aquesta idea flotava a les converses que havia mantingut amb molts pares i mares de família que, molt preocupats per l’educació dels fills i l’esdevenir de la societat, sovint manifestaven neguit per la situació. Parlo de fa quaranta, trenta, vint, deu anys.

Intuïm, ens diuen, sabem que l’educació dels fills requereix temps, dedicació personal, matins, tardes i nits. Però ens costa molt comprometre’ns en aquesta tasca de forma activa, de forma concreta. Pensem que sempre trobarem algú disposat a esmerçar aquest temps en lloc nostre.

I és a casa on la família, el matrimoni i els fills, ens juguem de debò el futur del nostre país. Allà hem de ser-hi activament, amb un projecte. Però és també fora de casa, a les escoles, a les institucions, al carrer, on els pares hem de ser presents i dedicar el que puguem fer a arribar a l’escola, a les institucions i al carrer allò que som i volem ser.

Va costar molt tirar endavant la fapel. Varem comptar amb la voluntat decidida d’un grup de pares i mares que, amb poc temps però amb molta il·lusió varem fer arribar la nostra veu allà on creiem necessari. Passats els anys, encara veig pares que no s’acaben de comprometre.

Es legítim, només faltaria, que cadascú dediqui el seu temps al que lliurement decideixi; però potser si fóssim realment conscients veuríem la força que tenim els pares quan diem el que volem!

Fa més de 25 anys que molts lluitem per la llibertat d’educació i seria fantàstic que quan parlem d’educació sentíssim dir: bona idea, què em toca fer a mi?