Emili Avilés - Temps lliure i temps per a ser més lliures

Temps lliure i temps per a ser més lliures (article publicat al 2009)

Emili Avilés Cutillas

Pare de família i especialista en pedagogia terapèutica

En les nostres societats desenvolupades s'estén cada vegada més el temps lliure o d'oci. I és que entre les intenses ocupacions d'estudi i treball existeix un temps preciós en el qual ens haurem plantejat infinitat de vegades: què fer? Com gaudir-lo millor? Com aconseguir un “intens” descans en família o amb els amics? Per a això és clau conèixer-nos bé a nosaltres mateixos. Saber el temps que necessitem per a reposar i quines activitats culturals, aficions, esports, etcètera, ens descansen realment.

Hem de ser conscients que el cinema i la televisió, la música, l'esport i els espectacles artístics diversos són grans mitjans de transmissió i expressió de cultura i sensibilitat, d'informació, salut i descans. No obstant això, importa molt reconèixer-los com a mitjans per a la nostra felicitat, no una finalitat en sí mateixos. Sabem, segur, que la diversió no és la fi última de l'existència humana, però, també, que ens fa por l'avorriment. Tant, que de vegades diem: “Vaig a distreure'm amb la televisió”, però sovint fem servir un temps que voldríem tenir per a altres activitats més engrescadores i que ens omplirien molt. I sembla que, després, amb molt poc esforç realitzat, ja no se'ns nota la solitud, ni fins i tot la falta de felicitat. O sí?

On hauríem d'estar? Doncs en el punt just. Per exemple, quan els membres d'una família, o d'un grup d'amics, es reuneixen per a les mateixes activitats, per a compartir les mateixes il•lusions i “aventures”, aconsegueixen estar més units, gaudeixen de la convivència, s'enriqueixen amb el tracte personal, que fa millorar a cada persona i al grup. Ja no és tan important quina sofisticada activitat estic realitzant, com amb qui estic i com m'ocupo de fer-los feliços amb la meva companyia.

Sí, sí, em direu, però la veritat és que tots necessitem reposar forces, canviar d'activitat, descansar dels afanys de cada dia. Evident! Com també és evident, que tenim sentiments i desitjos oposats quan es tracta de distribuir el temps. És normal viure amb una sana tensió i, tal vegada, haurem parlat amb els amics o els fills de la necessitat d'equilibrar el temps dedicat al treball i al descans.

Som conscients que és necessari trobar moments per a fer coses estupendes, temps per a nosaltres i temps per als altres, però que no sempre sabem administrar-lo de la millor manera.

Ara, en el temps de vacances o previ a gaudir-les, considero molt oportú pensar i valorar si busquem el descans que més ens ve de gust, amb veritable llibertat. Ja sabem que ser lliures no és exactament poder triar capritxosament. És, més aviat, ser amos de nosaltres mateixos per a saber veure l'opció millor, la que més ens convé, i dirigir-nos cap a ella. Entenguem aquest temps lliure, de descans i oci, com a meravellós, per tal de poder educar-nos i avançar en el recte ús de la llibertat. A última hora serà un exercici de molt diverses virtuts humanes, valors posats per obra, com són: solidaritat, prudència, justícia, fortalesa, temprança, generositat, sinceritat, lleialtat, laboriositat. I, amigues i amics, tal i com està la cultura dominant en la qual hem de “navegar” en aquest segle XXI, importa molt que nosaltres i els nostres fills, amics, familiars, coneguts... busquem, amb determinació, desenvolupar- nos d’una manera lliure davant els béns materials, adoptant un estil de vida senzill i auster.

En cas contrari, la nostra noció de la realitat, del que realment importa, quedarà desnaturalitzada. Tan és així que el temps de lleure, si ens descurem, es converteix en temps esclau. Esclau de fer cada vegada més coses, coses cada vegada més difícils, sense aprofundir en les aficions, tot cada vegada més ràpid, viatges cada vegada més lluny... I que bé sabem tots, que el que ens dóna la major satisfacció qualsevol dia de l'any, festiu o de labor, no és la sofisticació d'una activitat: La veritable clau estarà en la conversa alegre, els detalls de servei, el tracte cordial mutu, la presència propera de les persones estimades. I si l’entorn acompanya, millor que millor.

Doncs vinga! Hem d’aconseguir, entre tots, que aquesta felicitat mai estigui de vacances.