Serem capaços
de dur a terme una llei catalana d’educació?
Antoni
Arasanz (article publicat al 2008)
Ex-president de fapel
Fa uns dies, concretament a
l’editorial el fapelnews 4, us deia que passada l’aprovació de la LOE arribava el
moment de la veritat i, en aquell instant, em feia la pregunta que ara em torno
a formular: serem capaços de dur a terme una llei catalana d’educació?
Aquest interrogant té una
fonamentació i no és altra que les diferents respostes que ha tingut el
document “bases per a una llei catalana d’educació”. Tots sabeu que hi ha hagut
una manifestació i una vaga per part de la comunitat educativa de l’àmbit de
l’escola pública. Ha durat vint-i-quatre hores, però és massa temps: les
famílies no mereixen una situació com aquesta per temes que no són ferms,
suposicions sobre el document, opinions sense cap mena de fonament, com la que
diu que s’està privatitzant l’ensenyament de Catalunya, etc. Tot plegat una
suma d’interessos corporativistes i assemblearis que no condueixen a res. Heu
de saber que un “reputat” sindicalista del ram de l’educació em confessava que
li feia il·lusió anar a la vaga perquè ja feia anys que no n’havia fet cap.
Sense comentaris.
Un dels punts que s’esgrimia
era la noconvocatòria de la Comissió de seguiment del Pacte Nacional per a
l’Educació i, això era cert; des del 2 d’octubre de 2007 no s’havia convocat la
Comissió de seguiment (a tall d’explicació diré que els membres d’aquesta
comissió són els representants de les institucions que varen signar el Pacte Nacional
per a l’Educació, i el nombre total d’institucions és de 20). Ara ja s’ha convocat
(3 de març de 2008) i s’ha iniciat una nova etapa: la Comissió de seguiment farà
un estudi seriós equiparant el que diu el Pacte amb el que dirà l’articulat de
la llei catalana d’educació.
A l’inici de la sessió, amb
simpatia, l’Honorable Conseller Ernest Maragall em va dir: “Arasanz,
comencem?”. La meva resposta va ser: “ENDAVANT!” (estàvem asseguts a les puntes
de la taula). Això té un calendari que s’inicia el mes de març amb la
possibilitat de fer aportacions al document de bases de la llei. A partir del
dia 15 d’abril, s’estudiarà l’articulat per veure si és coherent amb el que es
va signar en el Pacte Nacional. Finalment, el Parlament de Catalunya serà
l’encarregat de debatre amb més o menys intensitat i, en darrer terme, aprovar
o no la llei catalana d’educació.
Sense voler ser exhaustius,
les temàtiques que tenen més rellevància són: els propis conceptes del Pacte
(tenir clar què es diu), família i educació, alumnes, horaris, política de
beques, servei públic d’educació (contracte programa), lliure elecció de centre,
planificació educativa, coresponsabilitat amb els ajuntaments, professorat, autonomia
de centre i avaluació. Després de la sessió de treball de la Comissió de seguiment,
podem afirmar que el Pacte Nacional és viu i que les diferents institucions tenen
ganes de tirar endavant una llei que comença a ser molt necessària per al país.
Oblidem la vaga, posem-nos a treballar i quan acabem, alegrem-nos pels nostres
fills i filles. Esperem que tot vagi bé.
Per acabar aquesta petita
editorial, vull donar les gràcies a les més de tres-centes persones que van
assistir al Congrés del XXVè aniversari de la nostra federació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada