Educació inclusiva, escola inclusiva

Sonsoles Iglesias, Directora de Projectes de Fapel

L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula. Malauradament avui aquesta oportunitat no la tenen tots els alumnes, sinò només aquells que estudiïn en escoles veritablement inclusives.

Les escoles inclusives es basen en aquest principi: tots els nens, fins i tot aquells que tenen discapacitats més severes, han de poder anar a l’escola de la seva comunitat amb el dret garantit de ser ubicats en una classe comuna (Stainback, 2001). El gran repte d’aquesta Escola per a Tothom és aconseguir generar els canvis necessaris en el seu si, per a poder atendre la diversitat de tots els seus alumnes. Sens dubte, el model afegeix i aporta a l’ensenyament qualitats i valors que ajuden a construir una societat millor.

En una escola inclusiva, com va destacar Pujolàs (2005), no hi ha alumnat corrent i alumnat especial, sinó simplement alumnes, sense adjectius, cadascú amb les característiques i necessitats pròpies, entenent la diversitat com un fet natural i, per tant, tenint en compte aquestes diferències, perquè tots els i les alumnes, que són diversos, aprenguin al màxim de les seves possibilitats. En aquest context, l’alumnat amb discapacitat participa, tant com pot, en les activitats generals i en la vida del centre, així com en les activitats d’ensenyament i aprenentatge, dins l’aula ordinària.

Avançar cap a l’educació inclusiva, caminant així cap a veritables escoles per a tothom, implica tota la comunitat educativa, l’alumnat, el professorat i les famílies, així com les administracions corresponents, en una fita comuna: aconseguir que, progressivament, tot l’alumnat vegi satisfet el seu dret a ser escolaritzat –i jo afegeixo, a l’escola que la familia triï en llibertat sense veure per això compromès el dret igualment important d’obtenir la resposta ajustada a les seves singulars necessitats educatives (Pla d’acció “Aprendre junts per viure junts”, 2008/2015).

És per aixó que les escoles d’educació especial han d’esdevenir centres de referència, proveïdors de serveis i programes de suport per a la inclusió educativa.

Els coneixements especialitzats, l’experiència i els mitjans amb què compten els actuals CEE, en relació amb l’ensenyament i aprenentatge de alumnat amb més necessitats de suport educatiu, permet esdevenir un recurs important de suport per a la inclusió escolar en àmbits tan diversos com les formes d’abordar determinades situacions de dificultat o de conflicte per part de l’alumne/a, o en l’acollida, l’orientació i el suport a les famílies.

En qualsevol cas, com han posat de manifest les recerques i les bones pràctiques, l’educació inclusiva suposa la cooperació necessària entre uns i altres professionals, a través de la qual els tutors i tutores dels centres ordinaris i el professorat dels CEE intercanviïn la seva experiència.

Es tracta d’una acció col·laboradora, amb un caràcter creatiu i innovador, per posar en comú experiències, tradicions educatives i coneixements pedagògics, presents fins ara als centres ordinaris i als centres especials que, més enllà de sumar-se simplement, generin noves formes de fer sorgides de la reflexió i la pràctica compartida.