Recuperant reflexions: Editorial de la revista Fapel núm.22

Josep Manuel Prats. President. Abril 2015

Sembla que, de manera periòdica, a la Fapel ens toca tornar a aixecar la bandera de la llibertat. No podem entendre que, en una societat occidental, moderna, basada en uns principis de llibertat, respecte a les persones, respecte a les minories, no discriminació, etc. calgui encara tornar a aixecar aquesta bandera.

Sobre la llibertat d'educació sembla que tot estigui dit, però que encara quedi molt per fer. Durant molts anys, i especialment des del 2003 al 2009, la tasca d'alfabetització sobre drets que ha fet la Fapel ha estat extraordinària, per necessitat. Perquè teòricament totes les les lleis i els tractats consensuats per les majories la garanteixen... però n'hi ha pels qui la paraula consens està buida de contingut. I són just els que més l'han reclamat. Vaja, vaja...

Quina llibertat demanem? La dels pares i mares a triar l'educació que vulguin per als seus fills. I això vol dir qualsevol tipus d'oferta que existeixi legítimament i conforme a les normes del joc: sostinguda amb fons públics o no, de titularitat pública o privada, amb projecte pedagògic d'un tipus o d'un altre, amb una organització escolar d'un tipus o d'un altre, amb els recursos, instal.lacions, atenció a la diversitat, la inclusió, la tecnologia, l'hort o el que cada centre vulgui.

Reclamem també una llibertat real, basada en l'autèntica equitat de poder triar qualsevol dels models o varietats que existeixin, en igualtat de condicions. I que la qualitat sigui la mateixa. Per això el finançament, la formació del professorat i l'avaluació del sistema són fonamentals. Però la llibertat de decidir ho és més, d'important. Es important el pressupost, els recursos, el transport, el menjador, les extraescolars, els deures, la motxilla... però la llibertat de decidir ho és més, d'important.

Només cal ser conscients dels drets que tenim, de la llibertat que podem i hem d'exercir i que els poders públics en garanteixin l'exercici.