Sovint es parla molt de lideratge. No és nou. Fa uns anys, sense parlar-ne, tots teníem clar que l’escola era l’aglutinador del que avui dia vol dir “lideratge social”: una institució (en aquest cas l’escola) que té una visió, una capacitat de promoure canvis, ser el pal de paller on es recolzen els objectius de la comunitat, etc. Així veiem que aquest lideratge social està vinculat a la trajectòria vital, al projecte de vida que es va consolidant a través dels valors personals.
El perquè he començat parlant de lideratge és comprensible si pensem que el primer Projecte de decret (a partir d’ara decret) que ens arriba de la nova Llei d’educació, la LEC, és el Decret d’autonomia dels centres educatius. En aquest Decret s’observa al llarg de la seva lectura una necessitat de trobar aquest lideratge de què parlàvem abans: millorar l’escola i millorar la societat. Un punt que crida l’atenció és que obre les portes de l’autonomia a l’escola pública, model que estava molt necessitat d’aquesta possibilitat però que al mateix temps vol regular massa, segons la meva opinió, aquesta mateixa autonomia. El resultat d’aquesta acció és que augmenta molt l’autonomia de l’escola pública i es retalla en alguns temes l’autonomia que ja tenia l’escola privada.
És un Decret (el podeu trobar al web de la fapel) que té una estructura, una mica curiosa, ja que hi ha paràgrafs que són per l’escola pública i n’hi ha que són per l’escola concertada. Una altra de les característiques és que has de saber diferenciar quan es parla de centres del sistema educatiu o de centres del servei d’educació. En el primer cas s’està referint a tots els centres de Catalunya (públics, concertats i privats) i en el segon cas solament als centres sostinguts (o quasi) amb fons públics: públics i concertats. Centrant el tema del lideratge veiem que l’objectiu final és el que indicava: el lideratge social de l’escola.
Es busca redefinir les responsabilitats, ja que una major autonomia ens durà a prendre decisions que milloraran l’aprenentatge, que és un aspecte clau. Major responsabilitat i rendiment de comptes ens portaran a una distribució del lideratge escolar que compartiran més persones i òrgans. Major importància de les competències professionals i millora emocional de la comunitat educativa. Tot plegat acompanyat d’una avaluació que ha d’abastar tots els ordres que siguin necessaris i, amb tot això, esperem aconseguir:
- Recolzar, avaluar i fomentar la qualitat docent a través d’adaptar els programes docents a la realitat de cada escola; promoure el treball en equip i fer que tothom participi de la supervisió, l’avaluació i el desenvolupament de la professió docent.
- Fixar objectius, finalitats, avaluació i rendiment de comptes a través de direccions estratègiques, plans i objectius finals per comprovar el progrés.
- Gestionar millor els recursos humans i la despesa d’acord amb les necessitats del centre.
- Col·laboració amb altres institucions i instàncies socials.
Des del punt de vista dels pares i les mares, en aquest Projecte de decret ens hem trobat, a part dels drets i deures de tota la comunitat educativa (pares, professors i alumnes), una sorpresa positiva: per primera vegada, en un decret d’aquestes característiques, es parla de la tutoria individual que, segons entenem, és un recurs fonamental per a l’educació i el desenvolupament personal dels nostres fills i filles. En els propers números de fapelnews anirem informant sobre desenvolupament d’aquest instrument de llei que considerem imprescindible per a un lideratge social de l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada