dimecres, 27 de novembre de 2019

Les escoles que aprenen

Escrit per Mireia Tintoré Espuny (vicedegana de la Facultat d'Educació de la UIC)


L'any 1990 Peter Senge va editar als Estats Units un llibre que ràpidament es va convertir en bestseller. Es tractava de La Cinquena Disciplina (The fifth discipline), un text en què sostenia que les organitzacions poden aprendre tal com ho fan les persones i que perquè es produeixi aquest aprenentatge és fonamental desenvolupar cinc eines o disciplines, de les quals la cinquena, el pensament sistèmic, és la més important. 


Senge va aconseguir popularitzar amb el seu llibre les teories sobre aprenentatge organitzatiu en les empreses, que s'havien desenvolupat als USA a partir dels anys seixanta del segle passat. Popular o no popular, el concepte aprenentatge organitzatiu (AO) i organitzacions que aprenen (OA) és vital per a qualsevol empresa i molt particularment per a les organitzacions educatives.

Les escoles que aprenen Mireia Tintoré Espuny Vicedegana de la Facultat d'Educació de la UIC.
Com aprenen les organitzacions? Com pot aprendre un centre escolar? 

Els estudiosos del tema no es posen d'acord en la resposta (uns pensen que l'origen de l'aprenentatge és individual, d'altres que és col·lectiu; que les empreses aprenen igual que les persones, però que ho fan de manera diferent). L'únic punt d'acord és que perquè una organització aprengui convé desenvolupar alguns elements facilitadors i evitar allò que inhibeix o dificulta l'aprenentatge.

Bé, i quins són aquests elements que faciliten l'aprenentatge d'un centre escolar? 

Encara que se'n podrien citar molts, bàsicament cal parlar de tres grans facilitadors: la cultura, que ha de ser col·laboradora, orientada a l'aprenentatge i basada en valors; el lideratge, que ha d'estar dispers per l'organització i ha de ser, almenys, transformador i orientat a servir les persones; i el treball en equip, una de les cinc disciplines de Senge i el gran transformador de les organitzacions. També s'hi podria afegir que les estructures han de ser flexibles, que els equips han d'estar molt d'acord amb la missió, que hi ha d'haver un mínim de recursos, etc., però tots aquests elements o condicions són poca cosa al costat dels tres grans facilitadors que s'han citat abans.

Perquè una organització aprengui convé desenvolupar alguns elements facilitadors i evitar allò que inhibeix o dificulta l'aprenentatge Quant a les barreres, encara que existeixen barreres externes que poden fer difícil l'aprenentatge (lleis, decrets, competència d'altres centres), bona part dels autors es decanten per les barreres internes com a principal fre a l'aprenentatge organitzatiu.

En efecte, molts comportaments defensius que es generen al si de les organitzacions en poden impossibilitar el desenvolupament. Valguin com a exemple la manca d'obertura davant els errors, la manca de coherència entre la teoria exposada i la que es posa en pràctica, la mala comunicació, la manca d'iniciativa, la desmotivació del professorat o el seu aïllament a la classe, la manca de perspectiva sistèmica (“jo soc al meu lloc”) i moltes altres barreres que les organitzacions desenvolupen gairebé sense adonar-se'n i que poden acabar amb un centre sense haver d'esperar que la competència el destrueixi.


Volem que les nostres organitzacions aprenguin? 

Concentrem-nos, doncs, a promoure el diàleg, la comunicació, la cultura de col·laboració, el treball en equip i el lideratge dispers. D'aquesta manera, tindrem centres educatius sans i capaços de promoure l'aprenentatge a l'escola, de l'escola i des de l'escola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada