Emprendre significa encarar i començar una
obra, un negoci, una acció, especialment si comporta dificultat o perill,
“llançar-se a la piscina” amb la idea de dur a terme un objectiu. Emprendre no
és patrimoni exclusiu de ningú. No ha de ser genètic, sinó educacional.
S’eduquen la intel·ligència, la voluntat, els hàbits i les actituds.
Si hi ha països o cultures més
emprenedores no és perquè hagin estat tocats per la vareta màgica de
l’emprenedoria, sinó perquè allà s’hi viu una actitud que es contagia, que es comunica
amb els fets i amb l’exemple, que acaba convertint-se en una manera de fer i, finalment,
una manera de ser. O potser és a l’inrevés.
Però, en qualsevol cas, sigui primer una
cosa o l’altra, des de la família es comuniquen aquestes actituds i aquests
valors. Primer la passió per fer les coses, sigui quina sigui, i també virtuts
com ara l’esforç, l’honestedat, la laboriositat, la fortalesa, la voluntat, la capacitat
de sacrifici, la resiliència, el respecte i la solidaritat, la responsabilitat,
la flexibilitat, el rigor, el lideratge, etc., i moltes altres, que s’alimenten
les unes a les altres. Però si a tot això no li posem una certa ètica, tot se’n
va en orris.
Parlo de la iniciativa emprenedora
autèntica que fa que les persones encarin nous projectes, siguin personals,
familiars, empresarials, socials, polítics, associatius, etc. per tirar
endavant les seves vides, famílies i la societat. No és casual que les organitzacions,
quan volen incorporar una persona, li facin tot tipus de proves, i cerquin una
persona que encaixi en la seva específica organització humana. S’acostumen a
cercar, fent servir aquella antiga expressió, persones d’una peça:
emocionalment estables, amb iniciativa, flexibles, però fonamentalment honestes
i amb una certa ètica del treball i de la convivència.
Però, oh, meravella! Totes aquestes
virtuts, valors i actituds es conreen, en primer lloc, a la família i, a
continuació, a l’escola, a l’entorn familiar i social que la família
proporciona
a cada fill i filla. Aquest any volem
tractar aquest tema, volem ajudar les famílies i les escoles a reeixir en aquesta
“sensació” que hom té respecte del jovent d’ara, que sovint sembla conformista i
li agrada que li ho facin tot. La culpa és probablement nostra, que no hem
sabut exigir i responsabilitzar en la justa mesura, i potser no hem sabut donar
bon exemple. No és en va que sempre diem que l’educació és exemple, més que
discurs; experiència, més que manuals.
Amb aquest número i el seminari “Educar per
emprendre” posem en marxa una idea, amb la voluntat d’arribar a totes les famílies
i també als mestres i professors: podem educar (cal que eduquem) els nostres fills
i filles perquè tinguin la capacitat de tenir iniciativa emprenedora. Després que
facin el que vulguin, que per això són lliures!!! Però creiem que cal que
aquestes idees vagin calant a la societat, com a idees-força que ens han de
permetre tirar endavant les nostres pròpies famílies i, de retruc, el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada