dimecres, 28 d’agost de 2019

L’educació inclusiva, un repte d’equitat i d’excel·lència - Josep Manuel Prats



Des de la perspectiva de la llibertat (presumptivament una gran conquesta de les democràcies occidentals) i des de la perspectiva de les famílies, totes tenim la mateixa necessitat: la de que els nostres fills rebin la millor educació possible, assoleixin el millor nivell d’acord amb les seves capacitats i ho puguin fer a l’escola que nosaltres, els pares i primers educadors, volem segons la nostra manera de concebre l’educació.
En aquest marc de llibertat que tots, repeteixo, tots els pares desitgem d’entrada, també hem d’aspirar a que l’equitat, és a dir, la igualtat d’oportunitats que cada persona necessiti per tal d’assolir els objectius individuals o generals, sigui present al sistema. I que qualsevol alumne de qualsevol escola de Catalunya tingui les mateixes oportunitats.
I, a més, que aquestes oportunitats incloguin l’excel·lència com a realitat a assolir, basada en el treball, el mèrit, la capacitat dels docents i dels alumnes. Sigui quina sigui la seva condició. I per excel·lència volem entendre l’adquisició dels majors coneixements, competències, habilitats i destreses de les que sigui capaç cada persona per desenvolupar-se amb autonomia a la societat en la que viu.
Hem volgut plantejar aquest número de la revista com un repàs a tot allò que passa, passarà o hauria de passar en la inclusió a l’educació. Especialment amb les persones, i també a les aules. I hem de desitjar que passi poc temps fins que deixem de fer servir el terme inclusió associat a l’educació. Educació i prou.
Persona. Família. Educació. Excel·lència. Per a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada