dimecres, 26 de juny de 2019

No és racional - Josep Manuel Prats - President de la Fapel


Fa ja massa anys que dura i ja és la cançó de l’enfadós. Ha adoptat diferents formes i manifestacions, però el rerefons és exactament el mateix: negar llibertats i limitar drets, o el que és el mateix, negar drets i limitar llibertats.
Aparentment, el nostre món occidental ha assumit un seguit de declaracions universals de drets des de fa gairebé 70 anys que, justament, declaren l’existència i la inalienabilitat d’alguns drets de les persones sobre temes relacionats amb la llibertat d’educació, el dret a educar els fills com cadascú cregui convenient i la no discriminació de cap persona.
Ara mateix tenim voltant per Catalunya un seguit d’iniciatives que, malgrat el progrés educatiu i social de les persones i en els drets i les llibertats individuals i col·lectives, pretenen discriminar, limitar i prohibir. Es tracta concretament de les iniciatives recents del PSC (i abans d’ICV-EUA), a nivell de Parlament i d’alguns municipis, per prohibir els concerts a escoles que escolaritzen segons la llei, que eduquen segons la llei i que ofereixen resultats homologables a l’excel·lència. L’única raó que aporten és que aquestes escoles ofereixen als pares la possibilitat de l’escolarització diferenciada; i que els pares, en ús de la seva llibertat, trien escolaritzar-hi els seus fills i filles. No fa ni cinc anys que, fruit d’un ampli consens polític i social, aprovaven la LEC. Ara ja no els agrada. Han perdut el nord, o bé han optat per la radicalització ideològica i sectària?
En tot cas, quan els hem pogut escoltar, semblaria evident que els manca formació i informació sobre política educativa i drets fonamentals. O potser no, cosa que seria pitjor.
I l’altra és la iniciativa legislativa popular (ILP) per una llei del sistema educatiu de Catalunya. El text és senzill i clarivident, i pretén despatxar en sis pàgines tot un sistema educatiu; una falta de respecte absoluta als qui amb moltes hores de feina i  renuncies per totes bandes van redactar i aprovar la LEC. Sota un seguit de pretensions, que tots podríem assumir, hi ha un atac directe, furibund i visceral a la llibertat i als drets de les persones: l’eliminació radical de la iniciativa social.
Cridem a la comunitat educativa, però en particular als pares i les mares, a informar-se i a defensar els seus drets i llibertats, doncs sota un vernís de progressisme (de color sèpia) es vol imposar a tothom una visió única. Visca la llibertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada