dimecres, 17 d’octubre del 2018

Antoni Arasanz - Serem capaços de dur a terme una llei catalana d'educació


Serem capaços de dur a terme una llei catalana d’educació?
Antoni Arasanz (article publicat al 2008)
Ex-president de fapel
Fa uns dies, concretament a l’editorial el fapelnews 4, us deia que passada l’aprovació de la LOE arribava el moment de la veritat i, en aquell instant, em feia la pregunta que ara em torno a formular: serem capaços de dur a terme una llei catalana d’educació?
Aquest interrogant té una fonamentació i no és altra que les diferents respostes que ha tingut el document “bases per a una llei catalana d’educació”. Tots sabeu que hi ha hagut una manifestació i una vaga per part de la comunitat educativa de l’àmbit de l’escola pública. Ha durat vint-i-quatre hores, però és massa temps: les famílies no mereixen una situació com aquesta per temes que no són ferms, suposicions sobre el document, opinions sense cap mena de fonament, com la que diu que s’està privatitzant l’ensenyament de Catalunya, etc. Tot plegat una suma d’interessos corporativistes i assemblearis que no condueixen a res. Heu de saber que un “reputat” sindicalista del ram de l’educació em confessava que li feia il·lusió anar a la vaga perquè ja feia anys que no n’havia fet cap. Sense comentaris.
Un dels punts que s’esgrimia era la noconvocatòria de la Comissió de seguiment del Pacte Nacional per a l’Educació i, això era cert; des del 2 d’octubre de 2007 no s’havia convocat la Comissió de seguiment (a tall d’explicació diré que els membres d’aquesta comissió són els representants de les institucions que varen signar el Pacte Nacional per a l’Educació, i el nombre total d’institucions és de 20). Ara ja s’ha convocat (3 de març de 2008) i s’ha iniciat una nova etapa: la Comissió de seguiment farà un estudi seriós equiparant el que diu el Pacte amb el que dirà l’articulat de la llei catalana d’educació.
A l’inici de la sessió, amb simpatia, l’Honorable Conseller Ernest Maragall em va dir: “Arasanz, comencem?”. La meva resposta va ser: “ENDAVANT!” (estàvem asseguts a les puntes de la taula). Això té un calendari que s’inicia el mes de març amb la possibilitat de fer aportacions al document de bases de la llei. A partir del dia 15 d’abril, s’estudiarà l’articulat per veure si és coherent amb el que es va signar en el Pacte Nacional. Finalment, el Parlament de Catalunya serà l’encarregat de debatre amb més o menys intensitat i, en darrer terme, aprovar o no la llei catalana d’educació.
Sense voler ser exhaustius, les temàtiques que tenen més rellevància són: els propis conceptes del Pacte (tenir clar què es diu), família i educació, alumnes, horaris, política de beques, servei públic d’educació (contracte programa), lliure elecció de centre, planificació educativa, coresponsabilitat amb els ajuntaments, professorat, autonomia de centre i avaluació. Després de la sessió de treball de la Comissió de seguiment, podem afirmar que el Pacte Nacional és viu i que les diferents institucions tenen ganes de tirar endavant una llei que comença a ser molt necessària per al país. Oblidem la vaga, posem-nos a treballar i quan acabem, alegrem-nos pels nostres fills i filles. Esperem que tot vagi bé.
Per acabar aquesta petita editorial, vull donar les gràcies a les més de tres-centes persones que van assistir al Congrés del XXVè aniversari de la nostra federació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada