dimecres, 19 de setembre de 2018

JM Prats - La zonificació i la planificació


La zonificació i la planificació, per a què? - Josep Manuel Prats (present de FAPEL) (article publicat al 2008)
L’actual Govern està prenent totes les seves decisions, com ara el de la zonificació, dins del marc que persegueix la destrucció de la família i, conseqüentment, de la persona.
Un dels criteris més distorsionadors i injustos que la LOE ens està tornant a imposar és el criteri de proximitat. No sembla malament que l’Administració educativa faciliti a les famílies la possibilitat de poder anar a un centre prop de casa seva. Però sembla que el criteri segons el qual l’Estat ho ha de fer tot per nosaltres (fins i tot els agradaria conduir) no preveu facilitar que les famílies puguin anar a l’escola que volen. És més, sembla clar que això no es vol.
Paradoxalment, des de l’Administració s’afirma que hi ha un dret ABSOLUT a escollir centre educatiu, però la lletra petita ens diu que és així sempre i quan es tinguin prou punts i l’escola triada no superi les places assignades en un procés absolutament marxista de planificació.
Crec que cal interpretar aquest fet, tan aparentment pragmàtic i poc rellevant, en un marc més ampli des del qual s’estan prenent totes les decisions de l’actual govern: la destrucció de la família i, conseqüentment, de la persona. Pensem-hi.
Què busca l’Administració amb la zonificació? He arribat a una lamentable conclusió: la comoditat per a la seva deficient gestió; i són capaços de trepitjar un dret  primigeni, constitucional i la més elemental llibertat per evitar complicar-se la vida.
Em puc imaginar un matrimoni que escolaritza el seu primer fill. És un fet que, si hi pensem una mica, té una gran rellevància, atès que representa el primer pas d’un projecte educatiu; tots volem que els nostres fills siguin grans persones, plenes de virtuts personals, socials i espirituals.
De moment, ja se’ls ven que és a l’ajuntament on han de rebre la informació i demanar plaça. Fals i perillós. Però bé, suposem que hi van i que ho fan sense prejudicis. Segurament en sortiran perplexos  amb una reflexió similar a la següent: “Trenta anys sentint que som lliures, que m’alliberi d’això i d’allò, que si “yo lo valgo”, que si “la república independiente de mi casa”, que puc triar-ho tot, tot és a mida, tot m’ho “customitzo”, i ara no puc escollir l’escola del meu fill; el que és trivial i em destrueix és “for free”, i tot allò que m’ajuda a formar una persona i una família està limitat i gairebé prohibit.”
Tornem a la gestió. Cal acceptar que, tractats tots els arguments i contraarguments, el que més preocupa els deficients gestors és el transport públic, no fos cas que les famílies decidissin moure’s pel territori (municipal o comarcal). Amb tota normalitat, la concertada ha estat facilitant des de fa decennis el transport a les famílies que així ho volen; com és, doncs, que tota una Administració és incapaç d’organitzar-se?
Un altre argument que fa riure sosté que hi hauria escoles amb molta demanda i d’altres amb menys. I què? No serà que temen el caràcter propi, fins i tot l’excel•lència, de la pública? Potser ja seria hora de posar una mica d’inquietud i de competència.
I sobre la distribució de la immigració? Per què ha de ser l’escola la que pagui una gestió deficient de l’Administració? En aquest cas, moltes comissions d’escolarització tendeixen a “repartir” la immigració sense tenir en compte la zona, i en molts casos aquests alumnes gaudeixen d’una plaça que algú altre volia però no tenia prou punts de zona per aconseguir.
Un interessant exemple està succeint a Sant Cugat. S’ha constituït una comissió de zonificació per homogeneïtzar les zones de la pública i la concertada. En aquest cas, és el propi municipi, amb l’assessorament de la Delegació Territorial, el que ha fet la següent proposta: a cada zona de Sant Cugat puntuen fins a dues públiques i fins a cinc concertades, siguin o no a la zona delimitada. Sembla que el seny ha entrat en joc i es comença a respectar que les famílies tenen drets. La meva pregunta és per què no puntuen totes les concertades a totes les zones.
Si la democràcia és el govern de la majoria i aquest és un dels criteris per prendre decisions, ¿per què continuem acceptant la “planificació” que ens imposa un govern que demostra incapacitat de governar per a la majoria?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada