dimecres, 18 de juliol de 2018

Antoni Arasanz - Un compendi de despropòsits

Un compendi de despropòsts

Antoni Arasanz (expresident de FAPEL)
(article publicat al 2008)

En el moment que escric aquest editorial, arriba una nova proposta del MEC i la Ministra d’Educació: el fracàs escolar es veurà reduït a les estadístiques, ja que per solucionar-ho han decidit que qualsevol alumne que suspengui fins a quatre matèries podrà “allargar la seva escolaritat un curs més”, és el que en diríem un premi a la mandra i a la llei del mínim esforç. Els polítics d’educació (els altres, no ho sé) tenen per objectiu perpetuar la manca d’esforç i promoure la cultura d’“allò que hagis de fer avui, deixa-ho per demà, que potser no ho hauràs de fer”. És una nova acció que no ens portarà a millorar l’educació dels nostres fills i filles ni a pujar el nivell de l’excel•lència del país: anem fent camí en direcció a la grisor i a la pèrdua d’una altra generació.

D’altra banda, ens trobem tota una llista de despropòsits que van aflorant a mida que el temps avança: la nova desmatèria “educació per la ciutadania”, l’aplicació dels decrets que perverteixen les llibertats de les famílies, supressió dels augments de ràtio a les escoles concertades i ara, la penúltima: els dos pamflets publicats conjuntament pels departaments de Salut i d’Educació i la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania (“A mi també em passa... I a tu?” i “Fes-te’l teu”).

Pel que es veu, hi ha unes temàtiques que preocupen més que d’altres. A les famílies ens preocupa el tipus d’educació que reben els nostres fills i filles, el nivell formatiu que reben a les escoles, el discurs metodològic que hi ha al país per a millorar els resultats que obtenim als estudis internacionals com l’Informe Pisa i els estudis de l’OCDE, la violència a les aules, el retard en la maduració dels nostres fills i filles a causa d’una manca d’esforç personal i a un treball de la voluntat i la responsabilitat. Podria continuar enumerant aspectes que per als pares i les mares tenen força importància, però sembla que a la Conselleria d’Educació no els preocupen gaire.

Ells estan més per modificar l’ètica dels ciutadans (ens hem passat 15 anys intentant formar ciutadans a través dels transversals i ara diem que hem d’impartir una matèria per ser més “dòcils i bons nens”), també els preocupa (suposo que molt, per això es repeteixen tant) una educació sexual “barroera” i allunyada de tot sentit, posar als alumnes on no volen les famílies, variar les ràtios segons hi hagi lloc o no a les escoles públiques per tal d’emmascarar la demanda davant una oferta pública que trontolla, etc. Podríem estar parlant molta estona i encara ens deixaríem coses al tinter.

Tot plegat ens ha dut a formular, malauradament, el títol d’aquesta revista:

La pèrdua de les llibertats

La Fapel té com a objectiu defensar el dret dels pares de triar l’educació que desitgen que rebin els seus fills. Actualment veiem aquest dret vulnerat constantment per les administracions educatives del país, més interessades en adoctrinar als nostres fills ideològicament o sexualment, que en solucionar les greus mancances i deficiències que patim en el nostre sistema escolar, mancances i deficiències que queden paleses, per exemple, en l’informe PISA, entre d’altres que publicats les últimes setmanes i que van en el mateix sentit. Aquesta és la raó de ser d’aquest petit dossier que hem preparat, en el que, a través de diversos articles i opinions, reflexionem sobre temes que sí ens importen als pares i mares dels alumnes que sofreixen fracàs escolar, absència d’autoritat, conflictivitat a famílies, escoles i en la societat en general, la zonificació, la pèrdua del dret a escollir escola, els pressupostos que no cobreixen la gratuïtat de l’ensenyament, etcètera, etcètera, etcètera. És la nostra resposta per si algú encara es pregunta si és necessari recordar gaire sovint l’objectiu que mencionem a la primera línia.

Davant de l’evidència que l’educació a les nostres escoles no està a l’altura del seu objectiu, els pares i els propis alumnes defensen l’essència de les seves llibertats i la millor manera de defensar la llibertat d’educació és exercir-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada