Coherència família-escola, clau per a una educació eficaç

Montse Font, coordinadora de famílies del centre d´educació infantil Avantis

Hi ha pares que pensen que l´escola ja educarà els seus fills quan arribi el moment  i que, mentrestant, ells gaudiran dels seus nens/nenes sense plantejar conflictes ni imposar normes i límits. 

De vegades sentim aquesta expressió d´alguns pares als seus fills quan estan a les portes d´entrar al parvulari: “ja veuràs quan vinguis a escola!” I el nen deu pensar que l´escola és un lloc horrible, perquè els seus pares ja l´estan avisant de que es prepari.

Però és un plantejament equivocat, donat que, com sabem, els pares som els primers i irrenunciables educadors dels nostres fills i quan triem una escola busquem aquella que més s´adeqüi al nostre projecte de família, aquella que en el seu ideari contempli aquells valors que són importants per a nosaltres.

Pensar que l´escola és la que els educarà és un error que perjudica, principalment als fills. Els dos àmbits més importants on es mou l´infant son la família i l´escola. La socialització que s´inicia a l´entrar a la guarderia  suposa  per al nen superar l´apego exclusiu als pares per passar a tenir un apego positiu també amb els/les seus/seves professors/es. I per tant, tot allò que diguin és important per a ell.

Si els pares i el/la tutor/a del nen/a van a una, aquest/a es sentirà segur/a perquè experimentarà la mateixa exigència a l´escola que a casa. Els dos demanen al nen que visqui els mateixos hàbits, els dos marquen unes normes i uns límits, tot i que són diferents perquè diferent és l´entorn on es mou. Els dos el motiven, s´alegren dels seus èxits i es posen tristos quan no fa les coses bé.

I perquè això es faci efectiu, els pares han de conèixer el projecte de l´escola, han de participar en aquelles activitats que s´hi organitzin, han de parlar periòdicament amb la tutora del seu fill per coneixes primer i per a concretar plans de millora pel nen després. Han de sentir que l´escola és una família de famílies.

I quan parlem de pares estem parlant de pare i mare, tots dos, a una, actuant amb coherència. Si aquesta és important en la relació amb l´escola, tant o més ho és que es doni entre els pares, que són els referents immediats del nen. També ells han d´exigir el mateix. No val jugar el paper de “pare bo” o “pare exigent”. Dels dos ha d´esperar el nen la mateixa resposta. Si no, per satisfer els seus gustos sempre buscarà al pare més permissiu. Aquesta coherència és important que es mantingui sempre, en totes les etapes de la vida d´una família.

Tot això és exigent, però important per a aconseguir allò que els pares volem pels nostres fills: la seva felicitat. Val la pena.