Escoles diferenciades per a la igualtat

Les qüestions de gènere estan prenent un important paper a l’escola; i els reptes són: la igualtat d’oportunitats, la convivència entre sexes, l’eradicació dels alts percentatges de fracàs escolar... La tradicional escola mixta ha contribuït de manera fonamental a l’accés de la dona a l’educació. Però d’això ja fa molts anys i, avui, aquest model d’organització escolar, es veu insuficient per assolir aquests objectius.

És per això que a diversos països, i a casa nostra, estan apareixent veus dissonants. Per una banda, hi ha qui vol assolir aquests objectius sense qüestionar el caràcter mixt de les escoles, amb unes pràctiques que se solen anomenar “coeducadores”; per altra banda hi ha aquells que, disposats a buscar els millors procediments per aconseguir els objectius, es plantegen —entre d’altres aspectes— la conveniència del caràcter mixt de les escoles.

Efectivament, són diferències preocupants que es manifesten tant entre nois com entre noies, durant i tot just acabada l’escolarització: » “A matemàtiques, les noies presenten sistemàticament un menor interès i satisfacció en relació amb l’assignatura, sentiments d’inferioritat i uns majors nivells d’impotència i estrès a classe.” (Aprender para el mundo de mañana. Resumen de resultados, PISA 2003, pàg.17)

» Una taxa de titulació a la ESO del 77,6% per a les noies i de només 63,2% per als nois. (Comunidad Escolar, núm.766, 25/5/2005)

» Tres vegades més nois que noies es presenten a la selectivitat a la via científicotècnica; gairebé quatre vegades més noies que nois a la d’humanitats... (PAU juny 2005, www.gencat.net)

De dades com aquestes n’hi ha un bon grapat, dades semblants apareixen també al món professional. I, cal adonar-se’n, en diferents aspectes els nois i les noies surten perjudicats de manera diferent. Per alguns, la solució passa per fomentar la igualtat a l’escola mantenint una educació mixta; a l’escola diferenciada —amb el seu avançat plantejament del tractament del gènere a l’escola— es vol fomentar aquesta igualtat tenint en compte la diferència i creant l’entorn més adequat per al màxim desenvolupament de les potencialitats personals i socials dels nois i de les noies.

Crida l’atenció que sovint les noves propostes d’escolarització diferenciada apareixen precisament per una voluntat d’evitar discriminacions. El recent debat a França, per exemple, ha aparegut arrel del sexisme creixent a un model escolar que creia que el caràcter mixt de les escoles portaria automàticament a la convivència i a la igualtat. Iniciatives de diferenciació als Estats Units s’han manifestat de manera molt eficaç per a la promoció social i acadèmica de noies de barris marginals. Instituts d’Alemanya i d’Àustria estan experimentant amb èxit les classes separades; és el cas del Gymnasium Rahlgasse de Viena, escola centrada i compromesa des dels seus inicis amb l’educació per a la igualtat.

I és que avui, als països occidentals, ja no es dóna enlloc una educació que no tingui entre els seus objectius la igualtat d’oportunitats per a noies i nois. Però aquesta igualtat d’oportunitats no s’ha de confondre pas amb igualtat de resultats; si no, podem caure en polítiques que «forcin» la voluntat de l’alumnat cap a interessos diversos dels que els motiven: “La Junta dará 200 euros a quien curse ciclos «impropios» de su sexo. Se ayudará a las mujeres que se matriculen en cursos de Electricidad y a los varones que lo hagan en Estética y Peluquería, entre otras ramas susceptibles de recibir apoyo oficial.” (Diario de Cádiz, 22/2/2006); i notícies d’aquest estil són cada cop més freqüents.

Avui, la investigació educativa sovint considera l’educació diferenciada molt eficaç per als propòsits esmentats; objectius que s’aconsegueixen precisament amb el tractament diferencial de noies i nois, adaptant la tasca docent als diferents estils d’aprenentatge de nenes i nens; amb l’entorn que es crea en un àmbit d’aquestes característiques, que lluny de reforçar estereotips els elimina més eficaçment. “Si se quiere conseguir que la sociedad sea igualitaria, no se debe tratar igual a quienes son diferentes.” (A. Ferrús, El País, 21/3/2006 pàg.50)

Pel que fa a l’educació diferenciada, jo destacaria el següent: l’aula mixta reprodueix l’entorn social amb allò bo i allò dolent i, per tant, tots els estereotips de gènere i pràctiques sexistes hi són presents. Les aules diferenciades es constitueixen en un entorn d’aprenentatge que, sense fugir de la realitat, permet que —durant les hores d’escolarització— els nens i les nenes no hagin de suportar aquests condicionants. Per altra banda, aquesta situació facilita que els i les alumnes optin —amb llibertat d’oportunitats— per estudis i professions tradicionalment assignades a l’altre sexe. Una educació que té en compte les diferències de nenes i nens —de maduració, d’interessos, etc.— potencia cada gènere al màxim, la qual cosa és notablement equitativa, perquè dóna a cadascú el que necessita; l’organització escolar diferenciada ho facilita molt.

El debat a Catalunya i Espanya és encara poc madur; una prova és que sovint el trobem segrestat, fora del seu àmbit propi (professorat, pares, pedagogs…) per romandre en el camp del partidisme

polític o del sindicalisme.

I, també sovint, s’observa que el caràcter mixt escolar és un tabú, un dogma inqüestionable. Però això passa aquí; fora de les nostres fronteres apareixen punts de vista que caldrà replantejar a casa nostra. Com a exemple, les següents cites:

» Un recent article aparegut a la progressista i coneguda revista holandesa HP/De Tijd deia: “Ha arribat l’hora de reintroduir el més aviat possible els col•legis per a nois.” (HP/De Tijd, 3/2/2006)

» “La separació dels sexes durant la infància constitueix una etapa essencial del desenvolupament de la seva identitat sexual.” (Conseil Superieur de l’Éducation. Pour une meilleure réussite scolaire des garçons et des filles. Avis au ministre de l’Éducation. Octobre de 1999, Québec, pàg.81)

» “És necessari desfer-se definitivament del prejudici que les noies necessiten classes conjuntes amb els nois per no estar en desavantatge professional. Això és completament fals, com ho és també que nois i noies aprenen a conèixer-se millor assistint a classes mixtes.” (H. Simonis, diputada socialista i coneguda feminista alemanya)

» “El nostre objectiu a llarg termini és fer l’educació diferenciada assequible com a opció per a tots els nens, i no només per als fills de pares amb mitjans per permetre’s una escola privada.” (Hillary

Clinton)

Jaume Camps

jaumec@diferenciada.org

Article publicat al número 2 de Fapel News, Gener 2007