Tenim un govern que no respecta els drets fonamentals, que pren decisions sense copsar-ne adequadament l’impacte real, que no executa les normes que ja disposa, que no pren decisions sobre el que hauria, que no escolta. Potser hi sent, però no escolta.
Tenim un professorat descontent, que és arrossegat pels sindicats a vagues i mobilitzacions que aprofiten el descontent general per anar afegint agendes particulars i llenya al foc.
També s’hi suma alguna organització de famílies que aprofita, amb poc ressò val a dir-ho, per cremar el Servei d’Educació de Catalunya.
Tenim, o millor dit no tenim, els currículums per l’any vinent. Potser pel juliol? I molt contestats pels propis mestres!!! S’hi retallen continguts i es demonitza la memòria (com més rucs millor), però no cal patir. Es produirà el miracle que disposar d’una paella boníssima sense saber ni els ingredients, ni el perquè dels temps de cocció, perquè google els donarà tot fet o trucaran un “delivery” de moda per no morir-se de gana.
Tampoc tenim, hores d’ara, l’ordre de calendari publicada que tanta pressa corria i que justificava la tramitació per la via d’urgència fa ja tres mesos, sense consultar ningú ni escoltar el Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de consulta i representació de la comunitat educativa.
De la llengua potser no cal parlar-ne, perquè supera ja l’estrictament educatiu, i quan cau en mans de la política, ja no és educació ni és res. A cop de no fer res, pot ser danyí tot el que passi. I sempre pagaran els mateixos: famílies, mestres i alumnes.
Tot plegat, portem quatre mesos parlant de tot menys d’educació de debò. I això només és una breu pinzellada de l’estat d’ànim d’una part majoritària de la comunitat educativa. Però no deu ser important, perquè segueixen passant les setmanes i gairebé res avança en una direcció correcte.
El que és, o hauria de ser, un dels pilars del país sembla un vaixell desnortat i a la deriva.
Particularment, no soc ningú per dir què cal fer o què no. Però el sentit comú ens diu que un govern ha de governar, sí, però ha de fer-ho en benefici dels ciutadans i del país. I que una de les columnes fonamentals del país, l’educació, segueixi a la deriva és ben galdós.
Què tal si apliquem d’una vegada el decret 150/2017?
Què tal si apliquem la LEC?: el Servei d’Educació de Catalunya, el finançament per a la gratuïtat real, l’autonomia de centre, el dret a escollir dels pares l’educació que volen per als seus fills.
Què tal si deixem de menystenir la iniciativa social amb decisions, manca de decisions informacions i pseudoestudis interessats, i que només fan que assetjar-la i culpabilitzar-la de tots els mals del sistema. Quina barra!
Potser hi senten, però no escolten.
Josep Manuel Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada