dimecres, 25 de desembre del 2019

Com contemplem l’educació dels nostres fills?

Escrit per la Montse Urpi - Psicopedagoga i coach persona


La família és un laboratori d’experimentació en el qual l’ésser humà aprèn a desenvolupar tots els seus talents i habilitats. És el mitjà on es prepara l’individu per a la seva autonomia i l’èxit personal i social.

Amb la família experimentem la vida. És el motor que ha de generar l’energia necessària perquè cada persona pugui manifestar-se en el seu màxim esplendor. Per això els pares hem de sembrar per permetre que els nostres fills es desenvolupin amb plenitud.

Aquesta, que és una tasca que es realitza des de l’efectivitat, no sempre resulta senzilla. Els mateixos vincles d’estimació intervenen com a paranys; doncs les nostres actituds, les nostres decisions no sempre afavoreixen alguns resultats.

Molt sovint, els pares ens qüestionem què fer o com donar resposta a les diferents situacions que els fills plantegen, en funció de l’edat, de les relacions familiars, de la seva personalitat, etc. Se’ns generen dubtes propis d’una tasca inesperada i que no sempre tenim l’oportunitat de compartir o de consensuar. És per aquests motiu que volem parlar del coaching per a pares i quina aportació pot tenir a l’hora d’educar els nostres fills: 


- El coaching està relacionat amb “transformació”.
- El coaching ajuda a aconseguir resultats davant de situacions que ens semblen de difícil solució.
- Aporta una mirada diferent, per retrobar-nos amb els nostres recursos i les nostres capacitats.
- Ajuda a definir i a projectar una part de nosaltres que no sempre coneixem.
- Ajuda a prendre consciència de les nostres actituds.

Quan esdevé la necessitat del coaching? Davant aquelles situacions que ens generen ansietat, dubte, bloqueigs emocionals o bé un tipus de conducta rutinària. 

L’entrenament d’un coach ens permet identificar alternatives vàlides que ajuden a millorar les nostres relacions, prenent consciència de la nostra manera de comunicar alhora que millorem la nostra confiança (ens fa sentir més segurs). A través d’un procés de coaching prenem consciència de la nostra manera de pensar i d’actuar amb els altres, en aquest cas amb els nostres fills, gestionant les conductes que limiten la nostra eficàcia. És important diferenciar el concepte teràpia de coaching. 

El coaching contempla la manera de desencallar o desemmascarar dubtes que no ens deixen avançar. 

El coaching treballa des del present per fer aportació al nostre futur. La teràpia cerca el passat per millorar el nostre estat de satisfacció present.


El coach (persona especialitzada i reconeguda per fer aquesta activitat per la seva formació i experiència) ajuda a definir el que se’ns presenta com a situació encallada i ens ajuda a verbalitzar en quin punt ens trobem a fi de que puguem assolir l’objectiu proposat.

La funció del coach és la d’escoltar i ajudar a la persona a trobar, des del diàleg, la causa que el fa sentir malament. El fet de retornar-li la situació com si fos un mirall d’ell mateix, tot verbalitzant de nou la situació presentada, predisposa al consultant a la recerca d’alternatives i escollir- ne la més vàlida.

Així, el consultant, després de construir de forma ordenada el plantejament del conflicte i després de fer un intercanvi amb el coach, té la capacitat per construir, tot situant-se d’ una manera diferent davant de la dificultat. El coaching funciona si el que ho sol·licita té una motivació per créixer i si té disposició per decidir i actuar. Proposa un model de canvi amb el propi diàleg intern, per posar l’acció davant de la reacció.

Per assumir els reptes que la vida i les nostres capacitats plantegen. La duració aproximada d’un procés de coaching és de quatre a vuit sessions de 60 minuts. Definir aquests paràmetres són molt importants, ja que donem per entès que hi ha una voluntat de millori no un problema a tractar, a diferència de les sessions de teràpia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada