dimecres, 10 d’abril de 2019

A la recerca de la Llibertat de la família - Josep Manuel Prats


A la recerca de la Llibertat de la família
Josep Manuel Prats
President de fapel
Els pares i mares d’arreu d’Europa estem preocupats per l’educació. Potser fa massa anys que els pares i mares van abandonar-se al sistema educatiu pensant que era el millor que podien fer per als seus fills. Evidentment, però, no ho és.
El nostre sistema constitucional de llibertats ha estat sistemàticament bandejat, ignorat, per les lleis educatives en vigor, i hem hagut d’aixecar la veu un cop i un altre reclamant la nostra llibertat de triar, el nostre dret a decidir.
Aquesta lluita és a l’ADN de la Fapel i, com a conseqüència natural d’això, hem donat sempre la cara per les famílies que, conscients o no, anaven veient els seus drets restringits, disminuïts i menystinguts.
El sistema educatiu com el concebem actualment no és perfecte, i mai no ho serà, perquè és a la família on de manera primera i principal els fills i filles són educats i, sovint, motivats per a la instrucció. Els mestres han de ser capaços (i ho són sovint) de treure el millor de cada alumne, ensenyant i entusiasmant.
Tanmateix, els diferents partits que han governat l’Estat i les comunitats autònomes en els darrers 30 anys han estat obsessionats pel control de l’educació.
Estem fent bones passes cap a un sistema que contempli l’educació com quelcom integral, on el paper de la família, dels mestres, dels nois i les noies i finalment del sistema tingui la importància que pertoca a cadascú segons la seva importància real, i no l’atribuïda per algunes lleis o actituds. Les lleis poden fer les atribucions que es vulguin, però és finalment la família qui ha de respondre davant de si mateixa i de la societat de quina manera la següent generació, els nostres fills i filles, millorarà la societat i el món que habitem.
Els pares podem donar la culpa al sistema, al col·legi, al mestre... sempre a tercers; però si no lluitem per ser allò que cal que siguem en l’educació, també en som culpables. Cadascú ha d’assumir la seva pròpia responsabilitat.
Va ser per tot això que fa més de 30 anys pares i mares d’escoles van voler posar-se al capdavant d’aquesta iniciativa. Van ser persones que en aquest número d’aniversari volem reconèixer, honorar i agrair. Persones que han dedicat temps professional i personal a conscienciar pares i mares, però també escoles, que la implicació de la família en l’educació dels seus fills i filles no és una amenaça, sinó una oportunitat de millora. Crec que ja s’ha demostrat prou que, quan la família s’implica en l’educació del seu fill, té més èxit escolar i personal. I l’escola també millora.
I estem millor o pitjor que fa 30 anys? Hem estat capaços d’aportar alguna cosa per millorar l’educació a casa nostra? Tenim al davant tota una vida per millorar l’educació, la família, l’escola, el sistema. Però crec que és amb les accions individuals, familiars i col·lectives de cada dia amb el que podem avançar i canviar; són les que fan milers de pares i mares i mestres conscients de la seva tasca i de la seva responsabilitat.
Gràcies per 30 anys d’existència. Gràcies per treballar plegats




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada