dimarts, 12 de febrer de 2019

Entrevista a Irene Rigau i Meritxell Ruiz

Entrevista a Irene Rigau i Meritxell Ruiz

Tot sembla indicar, en el moment d’escriure aquestes ratlles, que la LEC serà aprovada el proper mes de juliol pel Parlament de Catalunya, sensiblement reelaborada sobre el projecte original que va presentar el govern del tripartit. Per aquest motiu, fapelnews inicia en aquest número de la revista un cicle d’entrevistes a representats dels diferents grups parlamentaris catalans que l’han discutit al Parlament perquè ens expliquin com a quedat, al seu parer, la futura llei d’educació de Catalunya. El primer torn es per a els partits amb més representació a la Cambra, i hem entrevistat alhora a Irene Rigau i Oliver, de Convergència Democràtica de Catalunya, ponent per CiU en el projecte de llei d’educació, i a Meritxell Ruiz i Isern, d’Unió Democràtica, diputada per CiU, i membre de la Comissió d’Educació i Universitats.

La pregunta és obligada. Quina LEC sortirà?

IRENE RIGAU. Entenem que sortirà una nova llei, perquè a part de debatre-la, s’ha reelaborat.
Inicialment era un projecte del govern i acaba sortint una llei del Parlament. El fet és que la principal força política del Parlament hi ha intervingut d’una manera activa, de manera que allò que era assumit per dues forces del govern, perquè no tenia el suport d’Iniciativa, queda ampliada amb el suport de Convergència i Unió i, en determinats capítols, també del PP. La fapel sempre ha reclamat una llei de país, assumida per la majoria.

MERITXELL RUIZ. Un dels problemes que hem patit amb els governs centrals és que cada canvi de govern ha anat acompanyat per un canvi en la llei d’educació. Això ha dut una inestabilitat tremenda al sistema educatiu. Quan ens vam plantejar quina era l’actitud primera que havíem de tenir a CiU sobre aquest projecte de llei, vam veure que era la responsabilitat, perquè el sistema educatiu, i la mateixa fapel i altres associacions vinculades al món educatiu, demanava una llei de consens que no hagués de canviar cada vegada que canviava el govern. CiU ja demanava el consens quan estava al govern.

I.R. Però no ens ho van concedir! CiU sempre ha buscat el consens allà on ha pogut. A l’àmbit espanyol, el govern el va tenir amb la LODE, la LOGSE i la LOPAG. En aquella època CiU governava a Catalunya. La singularitat és que ara hem mantingut des de l’oposició la mateixa filosofia i recerca del consens de manera activa. Nosaltres entenem que Catalunya té un mapa polític variat, però compta amb dues forces polítiques que són alternativa de govern, CiU i PSC. El sol fet que aquestes dues forces es posin d’acord amb un text que pugui perdurar i tenir aplicacions sensiblement diferents dins del marc consensuat, entenem que és la demanda que ens feia la societat i que havíem de ser capaços d’assolir-ho.

M.R. També és veritat que ara hem pogut fer una cosa que abans no podíem fer. En l’època de CiU al govern vam fer diverses lleis, però eren sectorials. Una llei integral que recollís tota l’aplicació de la normativa relativa al sistema educatiu només es podia fer a partir del nou Estatut, on hi ha competències exclusives compatibles i executives. Aquest nou marc és el que ens ha permès reordenar el sistema educatiu. Semblava que el consens seria més fàcil, després del Pacte Nacional per a l’Educació.

I.R. El Pacte era un referent, com n’hi ha hagut d’altres. Un pacte és una suma de bones voluntats, en canvi una llei regula drets, deures i obligacions. Per arribar al consens ha estat vital no només el treball de CiU. També ha estat cabdal que els sectors implicats hagin fet sentir la seva veu, les més de 220.000 al·legacions que van lliurar moltes associacions de pares i mares de Catalunya de la concertada, com la fapel, van marcar un abans i un després en l’elaboració de la llei. El govern va veure que el projecte presentat defraudava una gran part de la població i que s’havia de rectificar.

M.R. El repte era conjugar una política educativa que tingués present el dret a l’educació i el dret a triar-la, conjugar la necessària existència d’una bona escola pública amb la necessària existència d’una oferta concertada per a fer possible la llibertat d’elecció de centres per part de les famílies. I el tripartit tenia un projecte de llei que anava en contra de l’escola concertada i volia créixer només a base de l’escola pública, trencant l’equilibri que tradicionalment hi ha hagut a Catalunya entre les dues.

S’ha quedat curta la llei?

M.R. Al revés. Creiem que aquesta llei posa les bases de futur del sistema educatiu a Catalunya. Hem fixat nous objectius que han de servir pels pròxims 10-15 anys. El projecte de llei presentat prèviament pel govern sí que s’havia quedat curt, però amb les 412 esmenes que hem presentat, el 90% de les que s’han acceptat , la llei és bona. No serà la llei la que es quedi curta, en tot cas si no hi ha recursos es veurà limitada pel finançament. És un temor que ens agradaria que no es confirmés. L’educació és un element clau per a fer possible que tota persona rebi el que necessita en temes de formació i Catalunya pugui prosperar econòmicament en el futur. I això vol dir mitjans. La societat civil reclama millor educació.

I.R. A vegades som un país de profund desassossec. La nostra democràcia és jove, pot costar valorar el que s’ha assolit. Hem de recordar que 30 anys enrere l’educació obligatòria acabava a Espanya als 11 anys, després als 14 i després als 16. Quan a Europa s’acabava als 16 anys, Espanya ho feia als 11, amb la llei de l’any 70 vam avançar a 14 després als 16... i ara voldríem equiparar-nos a les democràcies més consolidades. L’educació és una aposta a mig i llarg termini. L’objectiu final de la nova llei, més enllà dels drets personals, ha de ser situar al país i la formació dels seus ciutadans per sobre de la mitja europea per poder generar la riquesa que compensi la desigualtat, però per poder fer això s’ha de crear riquesa i ser competitius. Entenem que la llei no ho garanteix per sí sola, però sí que ho ha de facilitar.

M.R. No és que l’escola hagi predicat uns valors que ara pensem que no funcionen, és que la societat, en general, va valorar unes coses diferents a les que ara es comença a veure que s’han de valorar. Som una societat de pèndol. Allà on hi havia l’esforç, valoràvem la gratificació, on hi havia sacrifici, valoràvem l’espontaneïtat, on hi havia l’estudi valoràvem la creativitat. Però no ha passat només a l’escola, ha passat al sí de els famílies i la societat. I les critiques són molt injustes amb tota la feina que s’ha fet. S’ha avançat moltíssim, però ara l’exigència social és molt alta. I hi ha moltes exigències noves. L’educació té un gran rival, que és el consum, però és cert que el sistema educatiu a Catalunya ha aconseguit grans èxits.

La nova llei, garanteix la llibertat d’elecció de centres?

M.R. Aquest era el gran tema, perquè el projecte que teníem dibuixava un alumne captiu, captiu per part de la pròpia administració, que ja sabia d’entrada quina escola li tocava i a quina escola aniria, i descomptava la voluntat i la tria que podrien fer els pares. Crec que hi ha hagut un principi que ha marcat tot el debat de la llei i tota la reelaboració, que és la conciliació del principi del dret a l’educació i del principi al dret a escollir centre.

I.R. CiU ha aconseguit introduir que les famílies tinguin dret a triar, i que la programació de noves places que es faci el govern tingui en compte les demandes de les famílies. Per tant, el govern no crearà places allà on voldrà, ho farà tenint en compte les demandes de les famílies. Nosaltres sabem que és molt difícil garantir a tothom l’escola que vulgui, però hem d’aconseguir que el sistema ho faciliti al màxim. I entenem que l’aplicació de punts complementaris en la preinscripció ho ha d’afavorir. Parlem de la direcció professionalitzada.

I. R. Hem fet una aposta clara: l’escola pública ha de poder oferir un ensenyament de qualitat que respongui al projecte de centre. Tothom reclama que els centres tinguin un projecte educatiu, i hi ha d’haver algú que doni compliment a aquest projecte i garanteixi la coherència, que hi hagi un projecte de centre. Aquesta continuïtat de l’acció educativa que garanteix un projecte educatiu de centre requereix una direcció. Mai hi havia hagut tants recursos a les escoles, ni tantes plantilles, ni l’educació havia estat tan complexa com ara i això requereix que la persona que estigui al davant tingui una formació específica. I per això hem optat per afavorir l’especialització dels mestres i professor en tasques de direcció i que hi hagi un col•lectiu de directors professionalitzats que es formin en un centre que els hi doni aquesta formació necessària i que tingui una responsabilitat clara.

M.R. CiU ha apostat per un aspecte que entenem que és la innovació pedagògica i el lideratge educatiu. I entenem que això passa per la direcció professionalitzada. Una direcció que pugui tirar endavant i que es el pugui avaluar. Si no introduïm aquests elements d’innovació pedagògica i de lideratge educatiu és difícil que puguem donar resposta als dubtes que ens planteja el sistema educatiu. Parlem ara de la formació permanent del professorat.

I.R. Fa molt de temps que està incorporada al sistema educatiu. És evident que a mesura que evoluciona el saber tu t’has de posar al dia. I han evolucionat les metodologies. La LEC diu que és un dret i un deure del professor. Té dret a rebre formació i l’administració l’ha de possibilitar.

M.R. La llei el que fa és fer-ho per la part positiva i de l’estímul. La llei intenta dir que qui ho fa més bé hauria de tenir un reconeixement més gran. L’evolució permanent ha d’anar lligada al reconeixement.

I l’educació diferenciada?

I.R. La LEC parteix d’uns principis que es diu que tindran el sistema educatiu a Catalunya en general i aposta perquè els centres que imparteixen l’educació mixta tindrà caràcter preferent, però no impedeix la diferenciada. No perquè la dictadura vagi prohibir la coeducació la democràcia ha de prohibir la diferenciada. Aquesta LEC és la que l’escola catalana necessitava.

I. R. És la llei que ha de preparar l’escola del segle XXI. Sabem que no n’hi ha prou en oferir educació a tothom, l’educació ha de ser de qualitat. I aquest repte de qualitat comporta que els centres estiguin ben dirigits, que el professorat estigui ben format, que els centres estiguin ben dotats, i la LEC el que fa és dir aquesta qualitat no la poden imposar des de les pròpies administracions, sinó que hem de donar autonomia als centres perquè puguin avançar cap a una educació cada vegada més de qualitat, i alhora la llei dota a l’administració de mecanismes d’avaluació per poder saber periòdicament quin és el grau d’assoliment de les competències i dels coneixements bàsics, i dels diferents centres.

M.R. Està feta per durar. Podem dir que quan tornem a governar, si la llei queda tal i com està ara, no la canviarem sinó que l’aplicarem accentuant allò que creiem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada