dilluns, 4 de juny de 2018

Toni Martorell - Innovar i ordenar el sistema educatiu català


Innovar i ordenar el sistema educatiu català
Toni Martorell, Isabel Darder
PSC Educació (article publicat al 2007)
L’actual complexitat de la societat occidental i les respostes educatives que ens hem d’exigir com a societat desenvolupada no és possible abordar-les amb l’actual sistema
educatiu.
Fins i tot ens atrevim a afirmar que les solucions van més enllà dels propis centres educatius, més enllà de l’acció de les famílies i més enllà de les mateixes administracions.
Ens referim a la necessària coresponsabilitat entre tots els implicats en l’educació; això sí, cada agent amb les seves responsabilitats, la principal de les famílies, la fonamental dels centres educatius, les imprescindibles de les administracions públiques i, en darrer terme, les dels diferents agents educatius.
Des del PSC partim de la convicció que la via per anar injectant recursos al sistema és una via que tendeix a l’esgotament. Si s’aplica sense més intenció estratègica, sols dona resultats molt minsos a curt termini i, a mig termini, genera nous problemes.
Hem de convenir que els recursos sense uns objectius i unes finalitats concrets acaben esdevenint per pròpia naturalesa insuficients.
Aquestes dues raons ens porten a proclamar que cal fer una modificació innovadora del sistema educatiu amb uns objectius clars:
a. Equilibrar el sistema educatiu amb la posada al dia de l’ordenament jurídic que afecta l’educació (la LOE i el seu desplegament, noves competències de l’Estatut, i la futura Llei d’educació de Catalunya).
b. Fer les modificacions necessàries pel que fa a l’organització, el repartiment de responsabilitats i la reassignació de funcions entre tots els actors que intervenen en el fet educatiu (el compliment del Pacte Nacional per l’Educació).
Ara bé, aquesta idea no posa en qüestió el sistema educatiu com a sistema social organitzat i, per tant, no posa en qüestió el centre educatiu, ni el fet educatiu, ni el paper de les famílies i ni tan sols l’existència dels diferents nivells d’administració. El que sí posa en qüestió és l’actual repartiment de rols, funcions i responsabilitats assignades a cada un dels actors que intervenen en l’educació.
Aquest és l’argument que ha portat a un gran pacte per l’educació a Catalunya. Un acord amb els ajuntaments i els ens locals per apropar la gestió i els recursos educatius a les realitats i possibilitats de l’entorn i alhora facilitar-ne la connexió en xarxa. Un segon acord de coresponsabilitat amb les famílies per facilitar l’exercici de les seves responsabilitats educatives i per compartir tasques educatives amb una participació més personalitzada i pròxima. Un tercer acord amb les escoles finançades amb fons públics per un servei públic educatiu integrador que assumeixi la responsabilitat d’una educació de qualitat per a tothom. I un quart acord amb la comunitat educativa per la millora dels centres educatius públics, dotant-los de més autonomia curricular, organitzativa, de gestió i econòmica.
Des d’aquest punt de vista, l’acord del Pacte Nacional per l’Educació comporta en ell mateix l’elaboració de la nova Llei d’educació de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta llei ha de ser la regulació del sistema educatiu de Catalunya en el marc dels valors establerts al sistema normatiu dels quals ens hem dotat, de manera que sigui possible oferir a la ciutadania un marc estable que doni coherència al conjunt del sistema educatiu i que permeti avançar cap a l’excel·lència educativa sobre la base de la igualtat d’accés i d’oportunitats.
Cal concretar aquests objectius en diferents principis i temes bàsics:
1. L’educació com a dret bàsic de caràcter universal que assegura les condicions d’igualtat, d’equitat i de justícia social.
2. La presència de la tradició educativa catalana com a riquesa educativa pròpia (llengua i cultura, drets i deures, sabers, formació, experiència pedagògica i innovadora, tradició cívica i associativa…).
3. La gratuïtat en l’educació obligatòria per garantir la igualtat d’oportunitats.
4. La planificació de les necessitats educatives que ha de donar resposta a les noves necessitats i realitat territorials i demogràfiques.
5. La promoció del coneixement de la llengua i la cultura catalanes pròpies de l’entorn i la realitat social de Catalunya.
6. L’assoliment de la cohesió social i la igualtat d’oportunitats mitjançant la transmissió de coneixements, valors i actituds, i la promoció d’aptituds per formar ciutadans autònoms i responsables.
7. La configuració d’un sistema caracteritzat per una xarxa de centres de titularitat pública i de titularitat privada dins el marc d’un servei general amb objectius compartits, amb un mateix compromís social i educatiu.
8. La planificació en un territori educatiu en què totes les administracions col·laboren i se senten co-responsables.
9. El reconeixement del paper fonamental de les famílies en el procés educatiu com a primera instància socialitzadora de la infància i la potenciació de la seva participació en la vida escolar, amb especial atenció a la seva diversitat, als nous models de família i a la necessitat de conciliar la vida familiar amb la laboral i la personal.
10. El reconeixement de la funció docent del professorat amb la seva experiència pedagògica i en valors, la seva formació permanent adaptada als canvis, la nova formació inicial i el seu compromís per una societat més humana.
11. L’autonomia dels centres educatius com a eina fonamental per a la millora de la qualitat i l’equitat del sistema.
12. L’avaluació del sistema per millorar el coneixement del funcionament del sistema i dels seus resultats.
13. L’afavoriment de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i l’aprenentatge.
14. El foment de la dimensió europea del nostre sistema educatiu.
Aquests punts i la seva ampliació i matisació haurien de ser el guió per una nova Llei d’educació de Catalunya, objectiu polític pel qual des del PSC treballarem en tots els nivells en què tenim responsabilitat. I ho farem perquè, per la nostra tradició de partit compromès amb l’educació, ens sentim absolutament responsables de l’instrument de governament educatiu més important del nostre país en els darrers anys: el Pacte nacional per l’educació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada