dimecres, 14 de març de 2018

Repetició de la jugada


Repetició de la jugada, per Antoni Arasanz, va ser el president de FAPEL (des de 1994 al 2010)
Permeteu-me que faci servir aquest símil futbolístic, estem en plena lliga i la Champions i, per tant, crec que fins i tot tampoc no ho notareu gaire. M’estic referint al Decret d’admissió d’alumnes.
L’any 2002 va ser l’arribada del tripartit, i per ser més exacte, del primer tripartit i una de les accions que ens van arribar de seguida va ser el Decret d’admissió d’alumnes que es va anomenar en aquell moment com a “Decret Bargalló”. Després un gran enrenou amb una sèrie d’accions per part de l’administració, vàrem, la fapel, presentar un recurs al contenciós en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Al cap d’un temps, menys del que esperàvem, vàrem tenir resposta del magistrat, i aquesta, no podia ser d’altra manera, ens va donar la raó. Encara ens va costar un temps el reclamar que s’apliqués el que va dir el magistrat en la seva interlocutòria, però al final tot va tornar a ser com era: les comissions d’escolarització estàven plantejades irregularment i fora de la llei.
Han passat dos cursos i algú “vol tirar pilotes fora”: una altra vegada el decret d’admissió d’alumnes. Ara és una mica diferent: sembla que hi ha diàleg però quan acabes d’exposar els raonaments i d’encaixar un molt bon somriure, uns dies després, surt el decret i et trobes en la mateixa situació d’abans, fins i tot, abans de la sentència del TSJ de Catalunya.
Segons l’estatut actual, es diu a l’article 131, l’educació (a Catalunya) té competències compartides amb l’administració de l’Estat. La interpretació de la conselleria sobre “compartir” sembla ser que és: si no diuen res, està prohibit. Jo em pregunto, on és la iniciativa que sempre ens havia caracteritzat als catalans? Si no es diu res, no està prohibit¸ senzillament no s’hi diu res, i, per tant, es pot fer. Veiem què passa:
·     Es diu que la LOE suprimeix els punts a les famílies nombroses. Primera falsedat, la LOE no diu res d’això. Senzillament no els cita. (Competències compartides)
·     Es diu el mateix amb els celíacs i la resposta és la mateixa. La gravetat del cas és que, a més, diem que són alumnes amb necessitats educatives especials. Sàpiguen tots vostès que la LOE (esmentada pel Conseller diverses vagades) dóna una definició d’alumne amb necessitats educatives especials on no s’hi inclouen els celíacs de cap manera.
·     Augment i disminució de ràtio que queda aleatòriament en mans d’una part de l’administració sense que el sector pares i mares, que SOM ELS USUARIS reals de l’educació, puguem opinar.
·    La participació dels pares i mares cada vegada és més complicada. No pot ser diversificada en persones. Sempre hem de ser els mateixos a tot arreu. Això no crea responsabilitats.
·     Una altra vegada les oficines d’escolarització realitzant accions que no els pertoca.
Els drets són de les famílies, els titulars tenen unes obligacions i les han d’acomplir. Les comissions que facin el que els pertoca, però si-us-plau: cadascú que faci el que hagi de fer sense entrar on no li correspon. Tan difícil és això?!
Conclusió: anirem a visitar al Sr. Magistrat una vegada més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada